Josep Arbat Casadevall

La Junta de La Colla Excursionista lamenta informar de la defunció del nostre soci, company i amic Josep Arbat Casadevall a l’edat de 79 anys. Acompanyem en el sentiment a la família d’aquest company que va participar en tantes activitats de la nostra entitat.

Podeu veure algunes fotografies de’n Josep participant en activitats de La Colla:

Acampada Maçanet de Cabrenys 1986


Autor dels vídeos: Jack Martínez

Els pessebres d’en Jaume


Des de fa molts anys, quan arribava el començament de desembre, de manera gairebé igual any rera any, sonava el timbre de casa per un motiu especial. A vegades, ja sense obrir la porta endevinava de què es tractava. Algun símptoma m’avisava: un estossec prou fort, unes paraules greus adreçades al veí, la moto engegada… Sí, es tractava del que em pensava, del que també m’esperava. Eren els dies previs al Nadal i en Jaume preparava el pessebre que a les vigílies de les festes, la Colla aniríem a portar a algun cim de les nostres comarques, tal com és tradició en molts centres excursionistes.

Cada any era el mateix ritual: em deixava un soc, o una branca de suro triada i clavada sobre una rodella també de suro. Les figures del naixement de plàstic enganxades amb “pega rabiosa” segons ell. Un tros de planxa d’aglomerat de suro retallat dels records que es repartien fa temps a les marxes i travessades, amb l’escut de la colla i l’any corresponent, ens identificava com a grup excursionista un cop el deixàvem al seu destí. Pesava lo seu. El suro encara era verd. I els comentaris també es repetien cada any: no ho posis vora la calefacció que s’esquerdarà. Té, el tub de cola per si es desenganxen les figures quan el porteu. Les figures les vaig comprar a ca la Tàlia l’any passat (això ho deia quan el consum nadalenc no arribava ben bé fins al desembre). I se n’anava.

Al cap d’uns dies, jo el portava al local de la Colla a esperar fins el dia de l’excursió que algun benèvol volgués carregar amb aquell mort a la motxilla. Perquè en Jaume feia molts anys que ja no hi venia. L’última vegada que el recordo va ser, fa set o vuit anys, quan una nevada considerable el dia anterior a la sortida ens va impedir desplaçar-nos al Vallès i vam decidir anar a portar-lo al Puig de les Cols a l’Ardenya. I qui millor que ell per guiar-nos-hi!

Enguany, malauradament, no ha sigut així. El dia que ens va deixar per sempre vam estar moltes hores recordant vivències, llocs que ens va ensenyar, la seva manera de ser, anècdotes… I també els pessebres. Mai va saber que una vegada em va caure i el vaig haver de muntar intentant que tot quedés allà mateix seguint les marques de la cola i dels claus. La seva neboda recordava que, quan en Jaume encara no vivia a Can Vilallonga els feia els caps de setmana a casa de la família a Bell-lloc. Perquè feia uns 30 anys que en Jaume el feia. Abans, als anys seixanta, si no ho tinc entès malament, la Colla el portava cada any al Puig d’Arques. Després van passar uns anys que es va deixar de fer, i quan es va reprendre l’any 1981 es va iniciar de la manera que encara ho fem: cada any un cim diferent. També expliquen que es va iniciar amb una anècdota d’en Jaume. El portaven al cim del Gra de Fajol (Ulldeter) i, a mitja canal del Príncep, va encendre una petita foguera, perquè havia de coure una arengada.

Malgrat tot, malgrat la teva absència, Jaume, seguirem fent un pessebre, el seguirem portant a alguna muntanya que ens quedi relativament a prop, i seguirem parlant de tu.

Dolors Rubirola

En memòria d’en Jaume Abel (Joan Maymí)

En Jaume Abel ens ha deixat

Quan la Dolors em va comunicar que en Jaume havia mort vaig quedar de pedra. Vaig pensar que era imposible que una persona amb una vida tan austera; una vida feta i compartida amb la natura des del dia que va nàixer; una vida plena d’actituds positives per a qui el necessitava; amb un caràcter a vegades hostil, sí, però que en segons canviava cap a la serenor, la tranquilitat, l’acolliment; que moltes vegades callava per no ofendre o en comprovar que la seva posició podia molestar a algú.

“La Colla” va ser qui li va oferir hores d’aquella “ serenor, tranquilitat, acolliment” dels que parlaven abans, i ell va donar a “la Colla” moltes més hores de treball voluntari i totalment desinteressat quan les paraules excursió, trobada, Sant Vicenç, campaments d’estiu, la Marxa, la Travessada … eren el motiu de la reunió dels membres de la junta.

Coneixedor de la muntanya, de les Gavarres com pocs, va dedicar al llarg de molts anys, des de l’any 1978 a preparar la Marxa de Primavera i, donat l’èxit que va tenir, a la tardor es va convocar la Travessada. Ell va se qui preparava els itineraris i , si era necessari, netejava les dreceres per les que havia programat les caminades. I també cal ressaltar les hores que va dedicar a la preparació de la Festa de Sant Vicenç, oficialment començada l’any 1980, però que l’any 1979 ja es va començar a deixar sentir.

Sempre estava disposat a acompanyar, i ensenyar, el que fos per aquestes nostres terres.

I de la mateixa manera que, com he dit en el primer paràgraf que a vegades s’abstenia d’intervenir per no enrarir l’ambient, quan creia que ho havia de fer, segons el seu criteri pel bé de l’entitat, no se n’estava.

I així va ser que durant aquells anys 70, en que amb en Joan Xirgo vam estar a la Junta de “la Colla”, un bon dia, mentre estàvem dinant, va tocar el timbre de casa. Vaig anar a obrir i hi havia en Jaume. “Hola Jaume que tal?” –Bé, i tu. – “Doncs anem fent” – Joan, et voldria fer una pregunta. Que s’ha de fer per treure un membre de la junta de “la Colla”? – “Home, crec el primer que has de fer és demanar a la Junta que convoqui una Assemblea Extraordinària amb aquest únic tema del dia. I si la Junta no la vol convocar demanar un percentatge de signatures de socis, que ara no recordo quin és, que donin suport a la teva proposta i presentar-la a la Junta” – D’acord. “ Tu Jaume, podries dir-me qui voldries que dimitís de la Junta? – Tu. “A molt bé. Adéu Jaume” .

– Adéu Joan.

Jaume, les Gavarres, “la Colla” i molts d’altres et trobaran a faltar.

Joan Maymí Coloreu

En memòria d’en Jaume Abel (La Colla)

EN MEMÒRIA DEL COMPANY JAUME ABEL

Ens vam conèixer durant una de les meves nombroses caminades en solitari pel bosc, peró fou a La Colla on ens vam tractar de debó. El nostre tarannà era força diferent i, no obstant aixó, tu i jo teníem quelcom en comú: l’amor per la natura, singularment per Les Gavarres. El que per a mí fou- i és- una profonda afecció, per a tu va ser quelcom més: d’aquesta contrada en vas fer la teva llar, el teu mitjà de vida i la mes intensa de les teves passions. Pocs, molt pocs deuen ser els topants, cims, valls, masos, fonts, dels que no en sabessis el nom. Poquissims-si és que ni’hi ha algun- els camins i corriols que no haguessis trepitjat alguna vegada.

I heus aquí que, de cop i volta, has emprés el vol; el bonic indret vora la riera Vilallonga, que fou testimoni de les teves primeres passes i escenari de la, per a tu, darrera albada, resta ara orfe de la teva presència com hi restem una mica tots. Ja no et tornarem a veure arribar a reunió de junta amb l’itinerari de la Travessada o de la Marxa de Primavera, ja no tornaràs a brandar el tallant per netejar de matolls un tros de corriol, a marcar amb guix algun encreuament de camins complicat, a recòrrer amb la teva moto, poc abans de la sortida, l’itinerari en recerca d’alguna possible deficència en els senyals. I, sobretot, a encoratjar-nos amb el teu entusiasme encomanadís.

Si, et trobarem a faltar. Peró seguirem, ho pots ben creure. Quan aquesta tardor tingui lloc la Travessada, gaudirem dels paisatges, del recorregut que ens havíes preparat il.lusionadament i, en acabar, pensarem en la del proper any. Seguirem, com a bons excursionistes, les teves petjades que mai permetrem que s’esborrin. Segur.

Carles Malagrida i Barris

En nom de la Colla Excursionista Cassanenca.

Galeria de fotos en memòria d’en Jaume Abel

Llicència federativa 2016

Agenda

agost 2017
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031EC

Properes Activitats