Pla de la Muga –Les Torres de Cabrenç – El Casso
16 setembre 2012 – guia: Josep Figuls
Sortim de Cassà i després de l’agrupament a Figueres, anem en direcció a Maçanet de Cabrenys. En deixar la N-II i endinsar-nos a la via que ens portarà a Maçanet ja ens trobem amb el desolador paisatge dels boscos cremats en el devastador incendi d’aquest estiu. Encara se sent la olor de suro cremat, però ens dóna un bri d’esperança veure molts d’aquests arbres que tornen a treure petits brots i com a terra ja es pot veure el verd de l’herba. Si el clima hi acompanya, aquest trist paisatge quedarà superat en poc temps. No oblideu que és un bosc català i -com a tal- ja està acostumat a aixecar-se una vegada i un altra després de la patacada.
Passem Maçanet i anem en direcció cap a Costoja i Sant Llorenç de Cerdans, al Vallespir. Però poc abans d’arribar agafem un trencant cap a l’esquerra que ens portaria a Vila-roja. El deixem per agafar una pista que va en direcció a Els Meners. Un cop passats uns 2 km i en un revolt de 180º hi ha un petit aparcament, ara barrat amb una fila de grans rocs, i es aquí on deixem els cotxes per començar a caminar.
Ràpidament arribem a l’ Hostal de la Muga, que fou un històric punt de repòs i acollida i també lloc de pas, tant d’emigrants, com de contrabandistes, trabucaires, carlistes, carboners, excursionistes, caçadors, etc… Actualment està deshabitat i tristament abandonat, quasi ruïnós. El desembre de 1959, per aquí entrà per última vegada a Espanya el maquis llibertari Quico Sabaté, amb quatre companys. Dies més tard i després de dos enfrontaments amb la Guàrdia Civil i els sometents, varen ser abatuts. Això ja es historia. El cantautor Jaume Arnella, dedicà a aquests fets, el Romanço a Quico Sabaté que en les seves primeres estrofes fa referència a aquesta zona:
Es la història d’un viatge
el seu viatge darrer
el d’un maquis llegendari
el d’en Quico Sabaté
Darrers dies de desembre
mil nou-cents cinquanta-nou
travessaren la frontera
eren cinc homes i prou
Si en venien de Costoja
van passar pel lloc normal,
la taberna de la Muga,
que és un bon pas natural
I Sant Julià de Ribelles
i desprès Sant Bartomeu
vorejant el Bassegoda,
Lliurona i Coll de la Creu
Passat l’hostal i seguint la pista que ens portaria a Sant Julià de Ribelles anem fins el Sobiràs. Per arribar a les restes del mas passem per un estret passadís fet amb varetes de ferro i que pensem que el fan servir quan han de marcar, recollir o triar les vaques que al llarg de l’estiu campen per aquesta zona. Al costat hi ha una construcció, que suposem era un refugi per a pastors i caçadors. Té una sala molt gran amb una llar de foc d’aquelles de pagès, però ara s’ha enfonsat una part del sostre i dóna la impressió que alguns brètols han arrancat una improvisada instal·lació elèctrica i també han esmicolat uns bancs per fer foc. ¿¿¿ ????. El mas està en ruïnes. En un marge trobem una placa en homenatge a Met de la Muga i a la gent que ha viscut en aquestes terres.
Deixem la pista i agafem un corriol que surt a mà dreta i que passant per la Baga del Casso ens du fins el Coll del Faig del Migjorn on esmorzem. Hem passat per bosc de roures i ara estem en una fageda de les que ens ofereix aquesta comarca. Seguim fent camí i passant pel Pla de la Muga, que dóna la sensació d’un bassal que ara és sec i amb molta herba, arribem al mirador des d’on es contempla tota la vall de la Muga. Als qui no hi hem estat mai ens crida l’atenció la terra vermella i que no es greda sinó argila. Desprès de les vistes i els comentaris, una mica més endavant arribem al naixement del riu, que naturalment és ben sec. Tot segueix essent amb terra vermella i trobem una placa de marbre trencada i posada al terra que ens dona fe d’on som: “Ací neix la Muga – 1216,49m”. He llegit que Muga significa frontera. En aquest cas és la frontera entre dos estats i des de l’Hostal de la Muga i durant uns 5,5 km marca el límit fronterer entre França i Espanya.
Passem pel Pla del Castell i després d’una pujada una mica forta amb un final que s’acosta a la grimpada, arribem al Castell de Cabrenç per la torre més alta i de més al sud. El Castell va ser lloc originari de la baronia de Cabrenys i donaria nom al poble empordanès de Maçanet de Cabrenys. El conjunt fortificat s’alçava al damunt d’un seguit de cims veïns i molt encinglerats a la serra que fa frontera entre el Vallespir i l’Alt Empordà. Del Castell, del segle IX, es conserva un clos emmurallat que comprèn la Torre de l’Homenatge i l’església de Sant Miquel de Cabrenç, al cim de més al sud, de 1326m d’altitud. Als dos pics més septentrionals hi ha, respectivament, les ruïnes d’una torre de defensa dins un espai emmurallat i una torre hexagonal. Del recinte principal quasi no en queden elements a part d’un tros de la volta de mig punt de la capella i un tros de muralla. El Castell va ser volat a les darreries del segle XVII. La torre mitjana culmina una penya de 1310m a 100 m al nord del Castell i es una part d’un conjunt d’edificacions. La tradició diu que hi havia la presó dels barons. La torre nord, a 1291m, fa 12m d’alçada i hom la ha batejat com la Torre de Senyals, perquè segons la tradició permetia la comunicació amb les torres de Mir, del Clos i de Vetera. Aquesta és la part més ben conservada. A la torre sud hi ha una taula d’orientació que sorprèn força, ja que anomena bona part dels relleus del vessant nord català, oblidant-se d’alguns del sector sud, tant evidents com el Bassegoda.
Ara, de tornada, volem pujar al Casso i per això fem el mateix camí fins arribar al Coll del Faig de Migjorn, on agafarem el camí, ben indicat, que surt cap a la dreta. De bon començament la pujada és una mica forta i cada vegada hi ha menys pendent fins que arribem al cim, que es força rom i hi trobem la curiosa fita que hi ha. La vista és espectacular i crida l’atenció una franja de terra vermellosa enfonsada entre dos parets verticals en direcció nord-oest, prop del naixement de la Muga; en direcció est, diversos cims de l’Empordà i el Vallespir. I al darrere, el teló de fons del Pirineu, amb el Canigó en primer terme i el Costabona i cims adjacents mes cap a l’oest. Baixem pel camí que puja des de Sant Julià de Ribelles. Amb molta pendent, cal tenir en compte les relliscades per les fulles acumulades al terra. Abans d’arribar a la Creu de Fusta agafem un corriol que surt cap a l’esquerra que ens portarà directament al Sobiràs i d’aquí a l’Hostal de la Muga i al cotxe per tornar cap a casa.
Avui ens ha acompanyat en Llamp, el meu soci. Està acostumat a caminar, però no gaire en sortides col·lectives. De totes maneres ha sabut comportar-se. Crec que el deixaran tornar. Sortida amb un recorregut poc freqüent, amb recull d’informació històrica, orogràfica i cultural. Ha pagat la pena la calor que hem passat i les mosques que ens han emprenyat. Salut per tots.
Sortida 730m – Hostal de la Muga (724m) 0:21 – Sobiràs (854m) 0:45 – Coll del Faig de Migjorn (1094m) 1:35 – Mirador(1187m) 2:22 – Naixement de La Muga (1217m) 2:35 – Torres de Cabrenç (1326m) 3:30 – Coll del Faig de Migjorn (1107m) 5:20 – Puig del Casso (1188m )6:29 – Sobiràs (859m) 7:19 – Final (730m) 7:51. Desnivell acumulat 918m. Recorregut 18,42 km.
