Les Salines

Les Salines, Coll del pou de glaç, Montalbà dels banys , Molí d’en Serrador, Coll Cerdà, Coll de Sant Martí, Les Salines.

15 abril 2012. – Guia Josep Figuls

Malgrat les previsions del temps que ahir ens donaren -amb vent, pluja i neu- ens trobem aviat i iniciem l’anada cap a Figueres on ens reunim amb la resta de companys. En apropar-nos a la capital de l’Alt Empordà ja notem les fortes ratxes de tramuntana i també veiem el Pirineu molt nevat. A la trobada, decidim canviar la ruta que teníem prevista i anar per un lloc més arrecerat i on no hi trobem neu. Es decideix anar a Les Salines i fer un recorregut pel seus voltants. Cap aquí anem, però el primer problema és que avui viatgem amb el turisme de la Cristina i la pista forestal des de Massanet de Cabrenys fins Les Salines, uns 13 km., està en males condicions per les pluges de la tardor i a la falta de manteniment. Això dificulta la marxa i ens retarda l’arribada al Santuari, desprès de haver tocat algun cop a terra amb el ventre del cotxe. En arribar, la tramuntana bufa molt fort i la sensació de fred és forta. Per això ens anem a equipar al recés del refugi lliure des de on començarem la marxa.

El Santuari de Les Salines està emplaçat en un pla a 1090 m. d’altitud, al nord de la vila de Massanet de Cabrenys. El nom de Les Salines prové de la sal que es repartia al bestiar. Abans d’edificar la capella, en aquest pla hi havia “les saleres” salines que eren lloses damunt les quals els pastors hi posaven la sal que consumien les vaques i ovelles que hi pujaven al pasturatge. Era el “ camp de les salines”. Desprès de la construcció del santuari, tota la muntanya fou batejada amb aquest nom. Es va acabar de construir el 1275 i, conjuntament amb unes terres de cultiu, pastures i la facultat de construir un molí al salt de Monars, va ser una donació de Mascarò d’Ortal i la seva esposa Ermessenda. El Santuari és un conjunt de construccions adossades, format per la capella, l’hostatgeria, el refugi i el pati. L’antiga casa del ermità i l’hostatgeria, son disposades en angle recte, de forma que tanquen i arreceren la plaça dels vents del nord. L’església, de petites dimensions, és d’una nau de volta apuntada, amb absis semicircular. Darrere l’absis se n’hi afegí un altre, que fa la funció de sagristia. A sobre la façana s’alça el petit campanar d’un sol arc. Es va fer una reforma important el segle XVII i també de bona part de l’hostatgeria. A uns 100m del Santuari, al costat de la carretera hi ha la cova, on la llegenda vol que la verge fos trobada per un toro. El 1967 s’inaugura el refugi i a partir dels anys 70 s’han realitzat moltes millores en tot el conjunt. A Les Salines s’hi celebren dos aplecs. El de Sant Isidre des del segle XVII i el de la Mare de Deu d’Agost des del segle XIII. De totes maneres el més típic és el de Sant Isidre (patró dels pagesos) on s’hi reparteix l’arròs i una berena, que és un pa rodó de 300g, a tots els assistents. L’origen d’aquest repartiment tenia com a finalitat l’oferiment dels productes de la terra en caritat pels pobres.

Just abans de la cova de la verge, prenem el corriol que va de pujada. Arribem al Coll dels Pous i passem a l’altre costat d’una vella tanca per entrar a França pel Vallespir. Immediatament per l’esquerra seguim el corriol de pujada, dins d’una magnífica fageda. Arribem al Coll del roc del Pou de Neu. Aquí esmorzem i tot seguit agafem el camí que baixa per la cara O i ens portarà al Cortal de la Garriga. El camí passa per boscos de castanyers. En arribar a La Garriga, ens trobem amb un mas antic amb el teulat en bon estat però però força enrunat per dins. De totes maneres podria servir de refugi en cas de mal temps. Podem admirar els arcs de pedra que hi havia a l’interior. Aquí trobem una bifurcació de camins. Cap a la dreta baixarem en direcció a Montalbà i cap a l’esquerra anirem al Molí d’en Serrador. El primer camí és una forta baixada que després haurem de tornar a pujar. L’altre és més planer. Nosaltres, no escoltant gaire les explicacions d’en Fíguls, veient que les condicions del temps ens ho permeten i trobant-nos forts i fortes decidim fer la ruta llarga i anar a Montalbà i després pujar cap el Molí. Al final del dia crec que algú es va penedir d’aquesta decisió.

Tot baixant arribem a Can Fèlix, que és una gran masia, amb capella inclosa i amb uns bonics prats al voltant. Després de Can Fèlix i al caire de la muntanya trobem una bifurcació i anem en direcció NO pel corriol que ens portarà a trobar la pista que puja a la masia. La creuarem diverses vegades i sortirem a la carretera de Montalbà. Després de passar un pont amb una alçada molt considerable, des del que podem veure per sota l’antic pont romà de Mitja Val, arribem a Montalbà de l’Església. És un poble del municipi dels Banys d’Arles, situat en un coster a l’esquerra del riu Montdony, sota el Roc de Sant Salvador. Està format per l’església i quatre cases al seu voltant. Dominava el poble el Castell de Montalbà, arruïnat, situat al Roc de Sant Salvador i esmentat ja el 1020. Sortim del poble i agafem el camí cap el Molí. En arribar ens trobem un cobert on encara hi ha la serra mecànica que feien servir per tallar els troncs en cairats o bigues i baixar-los així. En Fíguls, que havia estat comercial de maquinaria per la fusta i aquest lloc el té molt apamat, ens fa una completa explicació del seu funcionament, fins fa uns 50 anys. Un cop il·lustrats i en aquest lloc que fa una mica de recés ens parem a dinar.

Emprenem de nou la marxa per anar a Coll Cerdà. En arribar-hi ens trobem amb unes eugues molt pacífiques que encara ajuden a fer més bucòlic el paisatge. A la nostra dreta el roc de Sant Salvador puja desafiant i dóna la sensació d’un pic alpí. Ara continuem cap a l’esquerra per anar al Coll de Sant Martí tot passant per una bonica fageda i per la font de l’Avet. Aquesta cara obaga en el 1880 encara conservava un gran bosc d’avets centenaris (l’Avetosa). Aquesta pujada és fa una mica llarga fins arribar al Coll , que és el punt més alt per on passarem avui. A mesura que anem pujant ens anem abrigant i si algú arribava a anar en màniga curta ara tota la roba la portem posada inclosos gorros, guants i forros. Un cop passat el Coll i deixant les antenes del Moixer a la dreta, tornem al Coll del Pou del glaç. Però ara sí que l’anem a veure. Solament queden les parets, però dona una idea de la seva grandària i de la feinada que tenien per poder disposar d’una mica de gel per l’estiu. Els pous de neu o glaç són construccions de pedra de grans dimensions però poc visibles, ja que excepte la part més alta, tot està sota terra per conservar la fredor. Tenen forma cilíndrica i estan coberts amb cúpula semiesfèrica. La profunditat és entre 9 i 11m i el diàmetre de 6 a 9m. Han estat realitzats amb el propòsit d’omplir-los de neu després de les nevades, per tal de disposar-ne durant la resta de l’any. La seva activitat és coneguda des de temps dels romans. A la primavera s’omplia de neu que es tallava amb pales i es portava als pous on la premsaven per convertir-la en gel. Després es cobria amb terra, fulles o branques. Ja a l’estiu es tallaven blocs de gel que eren transportats de nit, per evitar que es fonguessin, fins als nuclis urbans.

D’aquí a Les Salines tornem a fer el mateix recorregut que al matí i en arribar al Santuari anem a veure la Font dels tres raigs, envoltada d’arbres centenaris i que fins i tot en temps de sequera ens podrà sadollar la set. Ràpidament ens posem dins els cotxes, ja que el vent és molt fort i fa molta fred, i tornem cap a casa.

Les Salines (1090m) – Coll del Pou de Glaç (1319m) 1:00h – La Garrigue (892m) 2:29h – Mas Felix (774m) 3:05h – Montalbà (541m) 3:57h – Molí Serrador (821m) 5:17h – Coll Cerdà (1051m) 6:30h – Coll de Sant Martí (1397m) 7:22h – Pou del Glaç (1323m) 7:35h – Les Salines (1090m) 8:35h. . Pujada acumulada: 1752m. Recorregut: 19,92km. Temps real caminant: 7:15h.

Llicència federativa 2016

Agenda

setembre 2017
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
 123
45678910
11121314151617
18192021222324
252627282930 

Properes Activitats

  • No events.