Excursió als Estanys de Carançà – 12/06/2016

Vallter2000 – Coll de la Geganta – Coma de Bacivers- Ref. Ras de Carançà – Estanys de Carançà – Coll de Carançà – Coll de Tirapits – Coll de la Marrana – Vallter. 12 juny 2016

Avui tornem a la vall de Carançà, una vall mítica del Pirineu Oriental amb els seus estanys i també a la Coma de Bacivers, potser no tan coneguda però que ens descobreix també un dels indrets més bells d’aquest sector del Pirineu. La sortida és llarga, amb un desnivell acumulat d’uns 1500 metres aproximadament.

Aquesta és una sortida imprescindible per tal de conèixer com són les valls pirinenques, unes valls sovint feréstegues i salvatges, però d’una bellesa impressionant. Avui fem la repetició d’aquesta ruta amb la intenció de poder gaudir dels colors de la ginesta i del neret florits.

Sortim de l’aparcament de les pistes de Vallter, en un dia rúfol i amb previsions d’una mica de pluja, i ens dirigim cap al remuntador que puja a Xemeneies. Anem pujant tot seguint el remuntador fins el seu final on el travessem i ens enfilem fins a sota la Xemeneia on girem cap a l’esquerra i travessant el pla de la Regalíssia, per sobre la Font de la Perdiu arribem al Coll de la Geganta. És un coll molt planer que pròpiament és una depressió de l’ampla carena. Des d’aquí amb una vista esplèndida, a la nostra esquerra el Bastiments i per la dreta el Pic de la Dona. Mirant cap al Nord podem entendre el que és una vall glacial. És el Circ i la Coma de Bacivers, flanquejat a la dreta per la Serra Gallinera. Ens dirigim cap a l’esquerra fins a trobar el camí que ve del estany de Bacivers. A poc a poc anem baixant sota els vessants estimbats del Coll per un paratge cobert de prat i pedres.

Continuem el camí que ara ja és tot pel costat del riu de Bacivers i entre aiguamolls, roques i petits salts ens portarà fins el Refugi del Ras de Carançà. Al davant nostra veiem el Coll Mitjà flanquejat pel pic Rodó (esq) i el Gallinàs.. Estem a la Jaça dels Bourros.

Arribem a la Cabana de Bessibès que és feta de fusta, plàstic i planxa. Està molt ben situada en una mica de clariana, amb el riu al costat i uns magnífics pins al voltant. Aquesta cabana, que està en bones condicions, té dues plantes, llar de foc, cuina… i amb capacitat per unes 10 persones serveix per acollir excursionistes quan el Refugi està complet. És molt curiós el sistema de contrapès amb un tronc que hi han fet per mantenir la porta tancada. Va ser construïda per una família per tal de passar-hi tot un hivern (no fa gaire anys). Ens parem aquí a esmorzar i encara trobem caliu del foc que més d’hora havien fet una colla que venien del Refugi del Ras de Carançà. Ara hi han fet una font “Font Bassibes” (diu un rètol) portant aigua recollida al riu una mica mes amunt.

Continuem el camí i ja ens falta poc per arribar al Refugi del ras de Carançà. Passem pel pla de Bacivers, que és un indret d’alta muntanya una mica salvatge i prenem un camí ample que, després de travessar un pont de fusta sobre el riu Carançà, ens deixa al davant del refugi. El refugi del Ras de Carançà està situat estratègicament al mig de la vall, en un pla cobert de pastures on la vall s’eixampla i està ben coberta del color groc intens de la ginesta florida.

Comencem el camí després de proveir-nos d’una mica d’aigua i ens tornem a posar al bosc, però ara per seguir al costat del riu Carançà. El camí es va enfilant pel bosc fins arribar al Planell de la Bassa on ens trobem amb uns petits prats amb aiguamolls i unes basses d’aigua. Ara el camí que ens queda fins al coll és qüestió de planer i forta pujada, planer i… Després d’una pujada que sembla que mai s’acaba sortim l’Estany de les Truites que és l’estany natural més gran d’aquestes muntanyes. El camí creua el torrent a la part del desguàs i el voreja pel costat esquerra. Té molt bones vistes sobre la vall i és lloc de repòs ideal. És temps de fer fotos i de posar-se a badar. L’indret s’ho val. És el mes gran i com tots amb unes aigües completament transparents. Continuem tot vorejant el llac i després pels Planells de l’estany que és una zona de prats situada al sud del estany.

Passem per davant d’una cabana de pastors de murs de pedres (semblant a la de Tirapits) que ens pot servir d’aixopluc si això fos necessari i arribem a l’Estany Negre. És un lloc idíl·lic amb molt bones vistes sobre el Pic de l’Infern i el pic de la Fossa del Gegant. El flanquegem pel costat esquerre i el camí continua pujant per passar per sota dels contraforts inferiors del vessant nord de la Pica del Gegant

Ara ens queda una pujada curta però molt forta fins arribar al estany Blau. És el primer del sistema d’estanys i alimenta l’estany Negre i aquest al de les Truites. Aquí encara hi queda una mica de glaç, principalment a la zona de desguàs que és coberta per una congesta de neu. El que podem comprovar és l’origen del nom d’aquest dos estanys, doncs i per causa de la seva profunditat, en un les aigües es veuen de color negre i a l’altre de color blau.

En Carles Bosch de la Trinxeria al seu llibre Records d’un excursionista escriu: «En los nostres Pirineos catalans los gorchs de Carençá tenen molta fama per sas singulars llegendas y per esser en ells que se congrian las tempestats y pedregadas que assolan nostras comarcas. Los pastors los contemplan ab admiració y respecte. Ab lo color de sas ayguas coneixen si ha de fer bon temps ó mal temps; y molts d’ells creuhen encara que quan brama la tempestat ab sa pedregada y trons espantosos, es que las bruixas ballan una farandola descabellada á l’entorn dels gorchs, rodejadas de llamps. Son situats casi al cim de la montanya y de élls surt la ribera de Carençá… L’ aspecte fantástich de eixos gorchs, rodejats de grans penyas, en mitj d’un país salvatge y desert, ab sas ayguas quietas, d’un blau fosch, inspiran certa tristesa; y ‘s comprén alló de las bruixas ballant á l’ entorn d’ élls en mitj de trons y llamps».

Ara ens enfilem fins el Coll de Carançà des d’on sembla que els estanys es troben tots a una alçada similar, però en el mapa de desnivell podem apreciar la diferent alçada a la que es troben i les nostres cames en poden donar fe. Després d’admirar el paisatge seguim el GR11 passant pel Coll de la Vaca, Coll de Tirapits, Barraca de Tirapits, Aigols Podrits.

Per cert, sabeu que vol dir tirapits? Doncs camí costerut. La Barraca de Tirapits està feta de pedra i és de planta rodona sense finestra. El seu estat en general és precari però sòlid. Pot oferir un petit aixopluc d’emergència. S’hi ha d’entrar ajupint-se, ja que l’entrada és molt baixa. Amb tot, ha salvat moltes vides perquè aquí a l’hivern les temperatures són extremes i el torb hi és freqüent. A la part de darrere, els bombers de la Generalitat de Catalunya hi han posat una emissora d’emergència per avisar d’algun incident a la muntanya.

Travessant les primeres passes del Freser enfilem l’última pujada que ens queda per avui, que és per arribar al Coll de la Marrana. Baixem el Coll i agafem el camí que passant per les restes que queden del Xalet Vell va cap a les Conques d’en Serradell i per les pistes d’esquí arribem al aparcament on tenim el cotxe.

El refugi vell d’Ull de Ter es va emplaçar als peus del coll de la Marrana, entre el coll i el Gra de Fajol i es va inaugurar el 25 de juliol de 1909. És un lloc completament inhòspit, amb vents huracanats a vegades de 200 km/h i amb temperatures mínimes que fàcilment arriben a -25ºC. Hi ha l’aigua del naixement del Ter, però no hi ha llenya. La construcció era d’estil modernista, amb voltes gòtiques. El resultat va ser la ruïna en pocs anys. La coberta exterior no era prou impermeable per evitar l’entrada d’aigua i evitar l’efecte del glaç que obria les parets. Es va anar degradant fins quedar destruït. Mala fi pel primer refugi de muntanya de la Península Ibèrica i segon dels Pirineus després del de Cortalets al Canigó.

Josep Fortià Tor

Fitxa técnica:

Sortida de Vallter (2111m) 8:07h – Coll de la Geganta (2604m) 1:13h – Jaça dels Bourros – Coma de Bacivers – Refugi de Plàstic (1986m) 2:40h – (esmorzar 30min) – Pla de Bassibes – Refugi Ras de Carançà (1855m) 3:30 – Torrent de Carançà – Planell de la Basse – Estany de Carançà o de les Truites (2259m) 5:35h – Estany Negre (2491m) 6:37h – Estany Blau (2579m) 6:52h – (dinar 30 min) – Coll de Carançà (2721m) 7:45h – Coll de Tirapits (2769m) 8:20h – Coll de la Marrana (2538m) 9:20h – Vallter 10:10h.- Distancia recorreguda 23,8km – Ascensió acumulada 1560m.

Llicència federativa 2016

Agenda

octubre 2017
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
 1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
3031EC

Properes Activitats

  • No events.