Excursió a Sant Genís d’Esprac – 29 de maig de 2016

Els Vilars – St Genís d’Esprac – St. Martí de Baussitges – Coll de la Llosarda – 29 maig 2016

Arribem a Els Vilars després de passar per Espolla, on a l’entrada ja trobem un indicador que ens va marcant la ruta per dins de la vila. Sortim des de darrere mateix de l’església parroquial en direcció nord per una carretera molt estreta i que amb 1,5 km ens porta a Els Vilars.

Els Vilars és un nucli de població situat en una petita vall de la Serra de l’Albera, amb la riera del seu mateix nom, afluent de l’Orlina. El lloc s’esmenta a l’acta de consagració de l’església de Sant Martí de Baussitges, de l’any 946. Al seu voltant es troben molts monuments megalítics. La necròpoli indoeuropea dels Vilars fou descoberta l’any 1886 al paratge anomenat l’Esparraguera. Aquest fou el primer camp d’urnes, cementiri d’incineració, dels pobles indoeuropeus o cèltics trobat a l’Empordà.

E n total al poble hi ha cinc o sis cases que tenen el seu origen als segles XVII i XVIII, el seu estat de conservació és desigual. Actualment n’hi ha poques que estiguin habitades tot l’any, tot i que darrerament s’hi han rehabilitat cases de poble i alguna masia. Un d’aquests estadants permanents es en Carlos i que és el fundador dels Carriels dels Vilars, un projecte de fa més de trenta anys que elabora un vi amb el màxim respecte per la natura i sense cap química. Això fa que sigui únic.

Aparquem els cotxes en el petit espai que hi ha a la Font d’en Puig on acaba la carretera asfaltada i sortim en direcció Est seguint el Còrrec de Els Vilars per la seva riba dreta. Al cap de 20 minuts, al mateix costat del camí, trobem un suro espectacular, tan per l’alçada com per la capçada. Seguim fins a anar a parar a la Font de Cadecas al Camí del Mas Pils, per on passa el GR11. El seguim fins El Molí on travessem la Rigarda i aquí agafem un corriol que surt a la nostra esquerra i comença a enfilar-se.

A una hora de camí trobem el senyal indicador dels Dòlmens de Mas Girasols I i II. Deixem les motxilles al camí i ens aventurem a trobar-los. Es fàcil. Aquests Dòlmens cal situar la seva construcció vers la meitat del IV mil·lenni AC dins els grups del neolític mitja. Son sepulcres de corredor de cambra pentagonal construïts amb pissarra local. Entre altres coses s’hi van trobar fragments de costelles humanes.

Un cop vistos tornem al camí, des d’on podem veure el mas Corbera, amb els seus conreus d’oliveres i prats de bestiar. Carreguem i continuem camí tot passant per sota el Puig Baleguer i anem seguint fins arribar a la Ribera de Sant Genís al costat de l’ermita, on ens parem a esmorzar. Aquí el riu fa uns petits salts amb unes gorgues d’aigua transparent molt maques.

L’ermita de Sant Genís d’Esprac era una cel·la monàstica que l’any 844 pertanyia al monestir de Sant Quirc de Colera. L’església és romànica, d’una sola nau amb absis de planta semicircular i elements de construcció dels segles XIII-XIV en opus spicatum”: lloses disposades en espiga o en forma d’espina de peix Te una masia veïna adossada al mur de ponent del temple des d’on es pot accedir al cor de l’església. Damunt del frontis, orientat a ponent, hi ha una petita espadanya de dues pilastres. Apareix esmentada en un document datat l’any 1316 com “Sancti Genesii Aespracho”. La gent d’Espolla hi realitza un aplec cada dissabte després de Corpus, amb una arrossada i una missa.

Avui es el diumenge després de Corpus, per tant ahir varen celebrar l’Aplec. Ara entenc perquè als prats al voltant de l’ermita hi trobem, les cassoles per l’arròs, el taulell i begudes, cadires, butà… Això si, tot recollit. Tot a la espera que els encarregats ho anessin a recollir. Ens vàrem equivocar de un dia. Llàstima!!!. Ho tindrem en compte a la propera visita a aquest indret.

Seguim la marxa per la riba esquerra del riu per una pista fins que la deixem i baixem al riu per travessar i agafar a l’altre costat el corriol que surt cap el O i es va enfilant fent alguna giragonsa fins a portar-nos a la ermita de St. Martí de Baussitges.

L’església parroquial de Sant Martí de Baussitges fou consagrada l’any 946. Per les característiques constructives es pot classificar aquesta església com preromànica. Amb el despoblament del territori, queda sense culte i fou abandonada. Fins i tot es reutilitzà com a estable. Als anys 90 es restaura.

Església d’una sola nau amb absis de planta lleugerament trapezoïdal capçat a llevant. La nau està coberta amb volta de canó. L’única porta d’accés a l’interior del temple es troba a la part occidental del mur de migdia. Es tracta d’una obertura d’arc rebaixat, bastida amb lloses de pedra disposades a sardinell. Hi ha també quatre finestres petites i allargades. Damunt del mur de ponent de l’edifici es dreça un campanar d’espadanya format per tres grans pilastres. En determinades zones es pot percebre trams construïts amb la tècnica d’opus spicatum característica d’aquest període.

Darrera l’ermita trobem una pista que agafem cap a l’esquerra i que tot passant per la Font dels Abeuradors i agafant un corriol que surt a la dreta, ens porta al Coll de la Llossarda on tornem a trobar el GR11. A mesura que anem pujant el vent es fa mes fort i ens hem d’abrigar. Des de el coll ja podem gaudir de boniques vistes per l’altre vesant, del Canigó i de la zona de Vallter, del Bassegoda i Alta Garrotxa i també del Castell i Ermita de Requesens. Aquí trobem un filat fet amb filferro espinós, que no se exactament que separa. Però cal denunciar als qui sembla que han canviat de poc el filferro i han deixat les restes del vell i trossos del nou escampats per terra , camuflat per les herbes. Jo ja tinc un bon ensurt al entrebancar-me amb un. Demano als responsables de tot això que recullin i no deixin abandonat aquest perillós material. Em fa pensar una mica en les famoses pel·lícules de l’oest i ja només ens falten els vaquers a cavall i fent-nos marxar a punta de pistola.

Ara tenim al davant el Puig de les Rouredes on el GR-11 ens indica que hem de passar per l’esquerra, però les noves senyals ens envien per la dreta. Agafem aquest últim camí, tot deixant el GR que ja el tornarem a trobar mes endavant. En aquest moment es posa a ploure i ja no pararà en tot el que queda de caminada… Quan el tornem a trobar el seguim un tall i el deixem per anar a veure el Dolmen de la Font del Roure i estalviar un tram de pista. Tornem a seguir el GR i pista fins la Font de la Verna, on dinem aprofitant una parada de la pluja. Pluja que ens torna a visitar aviat i fa que aquest recés sigui molt curt i el dinar no mastegat,si no engolit. Ara abans de seguir anem a veure el Dolmen d’Arreganyats. Agafem un corriol que surt al costat mateix de la Font de la Verna i que en deu minuts ens hi porta. Aquests Dolmens pertanyen a la mateixa època del segle IV AC i la seva construcció es molt similar. Després tornem pel mateix camí.

Seguim pel GR o Camí Vell dels Vilars, passem pel Coll de l’Esparraguera. En un revolt cap a l’esquerra el deixem i agafem un corriol tot de baixada que ens torna al petit nucli de Els Vilars.

Al tornar a passar per Espolla ens parem al local social La Fraternitat. Quan ets allà fa la sensació d’haver retrocedit en el temps. Gent amable, gent educada i gent molt, molt tranquil·la, que viu sense el nostre estrès… Quina enveja!

josep fortià tor

Fitxa tècnica. Guia: Josep Mª Bosch

Els Vilars (248m) 08:33h – Dolmens Mas Girasols I i II(260m) 1:05h – St. Genís d’Esparc (300m) 2:12h – (esmorzar 35 min) – St. Martí de Baussitges (473m) 3:37h – Dolmen Font del Roure (453m) 5:25h – Coll de la Llosarda (680m) 5:37h – Font de la Verna (381m) 5:50h – (dinar 25 min) – Dolmen Arreganyats (354m) 6:35h – Coll de l’Esparraguera (387m) 6:55h – Els Vilars 7:28h. – Recorregut 19,2 km. – Ascensió acumulada 857m.

Llicència federativa 2019

Atenció !! NOVES TARIFES, amb més modalitats. Poseu-vos en contacte amb Secretaria Alerta!! NO cobreix bicis elèctriques !!

Agenda

Juliol 2019
Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
293031EC