Excursió al Far

Sant Martí Sacalm – Grau de Sant Martí – El Far – Grau de Casadavall – Les Gleies – El Roure – Castell de Fornils – Sant Martí. 30 abril 2017

El poble de Sant Martí Sacalm o Cantallops centra el pla de Sant Martí (816 m), dominat per la gran cinglera del Far (1 123 m). Comprèn un petit nucli de cases al voltant de l’església de Sant Martí, esmentada ja el 1197. Sembla que primitivament el nom de Cantallops, citat al segle X, era més popular que no pas el de Sacalm (esmentat ja al segle XII), i ambdós han conviscut al llarg del temps i són vius encara. L’església de Sant Martí presideix l’esplèndida vall de Fornils, un altiplà de gran bellesa, dominat pels cingles de Collsacabra, on encara hi ha alguna masia activa o reconvertida en segona residència, i diverses restes de masos abandonats.

Arribem a Sant Martí Sacalm i passem una tanca, que tornem a deixar tancada per tal d’evitar la dispersió del bestiar i en uns moments arribem al Collet de Sant Martí. Davant nostre (en direcció nord) hauríem de veure el cingle del Far i al seu extrem el Santuari de la Mare de Déu del Far, però estem envoltats per la boira, que és la única cosa que veiem. Sortim del cotxe i ens equipem preparant-nos pel vent fort i el plugim que està caient. Hem vingut i faci el que faci el temps farem la ruta prevista. Aquí comencem la nostra sortida amb un itinerari circular fàcil i força conegut.

Ens endinsem al bosc i el camí comença a pujar lleugerament. Pugem pel grau de Sant Martí i hem de desviar-nos del camí i prendre una senda que surt a l’esquerra. Està ben indicat en una roca amb les anotacions de “suau” el grau de Santa Anna i “curt” el de Sant Martí. A partir d’aquest punt la senda passa pel mig del bosc uns 300 metres fins arribar al peu de la cinglera. Tot i que encara no l’hem pujat ja no sembla tant imponent com quan es mira des de baix, però el fort pendent i les fulles humides del terra fan que haguem d’anar amb compte. La pujada és forta però curta. A dalt trobem una placa, clavada a la roca, d’agraïment a la Mare de Déu del Far d’uns excursionistes que van estar perduts en condicions adverses pel Pirineu. Seguim una mica més i sortim a la carretera i anem cap a l’esquerra fins arribar al Santuari de la Mare de Déu del Far (1123m) en uns 10 minuts, on en aquesta ocasió no podem gaudir de la seva espectacular vista.

El Far està a l’extrem llevantí dels cingles de Tavertet i pertany a la parròquia de Sant Martí Sacalm. Documentat el segle XIII tot i que es creu que ja existia força abans. L’església actual data del segle XVII ja que la primitiva va quedar destruïda pels terratrèmols del segle XV. Erigit prop del fil de la cinglera, gaudeix d’una perspectiva excel·lent. Es pot veure cap el nord el massís del Canigó, a NE el Bassegoda i la Mare de Déu del Mont, a l’est l’Estartit, les Medes, el Montgrí, les Gavarres i la Vall d’Aro. També Rocacorba i Girona. Cap el sud la plana de la Selva, la vall del Ter amb el pantà de Susqueda, les Guilleries i el massís del Montseny i en dies clars, no com avui, podem veure fins i tot les agulles de Montserrat. Cap a ponent s’estén la cinglera que s’allargassa fins a Tavertet, amb l’Agullola de Rupit a mig camí.

Fem un recés ja que algú vol fer un cafetó i marxem del Santuari seguint la carretera per la que hem vingut fins a buscar el camí que surt a la primera corba de la carretera. El camí és darrere d’un filat metàl·lic a la nostra esquerra i des d’aquí ja es pot veure un primer senyal blanc a un roure. Passem el filat i anem trobant més senyals blancs que ens portaran al Pla d’Om. Seguint el camí anem descendint suaument i encetem un tram de la ruta molt bonic caminant per una lleixa amb l’estimball a mà esquerra i la resta de la cinglera sobre els nostres caps. Passem per algunes balmes i no podem gaudir de les magnífiques vistes sobre la vall de Fornils i els cingles de Rupit amb la figura omnipresent de l’Agullola. El camí és entre planer i de suau pendent, just al marge del vessant sud de la cinglera. L’espectacle no és apte per gent amb problemes de vertigen ja que el tall vertical de la cinglera que tenim als nostres peus ens dona la impressió d’estar volant per sobre del bosc que tenim 300 metres més avall. Però no cal espantar-se, entre la senda per on passem i el tall vertical hi ha algun arbre i només en un punt d’uns 3 ó 4 metres de llarg passem just al costat del precipici (no hi ha cap mena de perill). Aquest camí finalitza en un prat. Tot just abans de sortir al prat trobem una senda que baixa fortament a la nostra esquerra. Ja estem a l’entrada del grau de Cabrafiga.

Hem arribat al Pla de l’Om que és una extensa zona de prats destinats al pasturatge. Cap al nord, al fons del pla hi ha un nucli rural amb el mas de l’Om de Vallissana al bell mig. Per entremig dels prats, sense camí definit, marxem amb pendent suau fins a trobar el corriol que baixa pel Grau del Goleró. Aquí trobem un pal indicador que ens marca un tram de pista molt desfeta que, després de creuar el torrent de l’Om, ens deixa a la pista que sortint de la C-153 al Coll de Condreu i passant per l’Om de Vallissaga ens portaria a la Torre de Sant Joan i fins a Rupit, naturalment en TT. Per caminar per aquests prats hem quedat xops fins el genoll per l’alçada del farratge amarat de la pluja. Continua la boira i l’ambient molt humit i tot i aixís en un recés del vent ens parem a esmorzar.

Emprenem de nou la marxa i arribem al començament del Grau de Cassadavall, molt ben indicat i amb una porta al començament i també amb uns 25m de barana en aquest primer tram que és el mes exposat. La boira a la part baixa s’ha esvaït i podem veure una mica de sol reflectit al pantà de Susqueda.

Comencem a baixar, amb compte de no patinar, i de les llaçades suportades per contraforts i protegides de l’erosió per empedrat, passem a una camí per entre el bosc d’alzines.. Estem al Bosc de les Gleies. Després de passar per un petit pla ens endinsem per un corriol molt estret que ens deixa a Les Gleies. És una Masia documentada des de 1197 tot i que la construcció actual és molt posterior (la darrera reforma important s’efectuà el 1875, data gravada a la llinda de la porta principal). Està situada molt a prop de l’església de Sant Pere de Fornils (el nom de les Gleies és una derivació del mot església). Està formada per dos cossos amb les obertures emmarcades en pedra. A una llinda hi ha un escut amb anagrama. Es troba en estat de progressiu enrunament. Sortim per un corriol bastant embardissats al davant de la casa i anem a parar a la pista que ve del Collet de Sant Martí, Aquí seguim cap a l’esquerra, travessem la riera de l’Om i ja en poc temps arribem a l’encreuament del Camí que va al Roure, a l’esquerra i el que va al Castell de Fornils a la dreta. Primer anem al Roure.

La casa del Roure es troba just un metres per sobre de la Riera de l’Om , quan aquesta ha deixat el Collsacabra pel Salt del Goleró. És una masia de mida mitjana i per el que en queda, sembla que de les més importants de la vall. L’edifici actual és del segle XVII encara que ja és esmentada el 1197. La vegetació fa difícil apropar-s’hi i amb prou feines s’hi pot entrar. Es pot veure que el forn de pa que tenia adossat al costat ja s’ha ensorrat. Així mateix per sobre de la casa més antiga n’hi ha una altre de construcció posterior. Com a curiositat es pot veure encara una comuna, tota de fusta, a l’interior del primer pis de un dels edificis.

Tornem per on hem vingut fins arribar a la fita que ens ha guiat i en arribar a la pista just al davant hi ha una fita que ens indica el corriol per arribar al Castell de Fornils. Des d’aquest punt a penes destaquen entre la boscúria les ruïnes del castell que abastem en poca estona.

Anomenat també castell del Roure o de Sant Pau, és documentat el 1177. No és encimellat, sinó al fons de la clotada sobre un petit puig al vessant esquerre de la vall, entre les Gleies (antigament, les Esglésies) i la Triola. En lamentable estat ruïnós, conserva encara una torre circular escapçada, i una sala amb restes de volta i murs espitllerats que en revelen l’antiga importància com a centre jurisdiccional feudal que comprenia les parròquies de Susqueda i Sant Martí. A part dels trams de muralles en destaca la torre circular que encara es conserva en relatiu bon estat, accessible per una porta a un nivell superior al terra que la feia mes defensable i que al seu interior te un forat que comunica amb una estança inferior aïllada que segurament servia per guardar els aliments. Pertanyé al casal dels vescomtes d’Ausona que ho esdevindrien de Cardona. El 1310, per matrimoni, fou llegat al comptes de Pallars i posteriorment passà als Cruïlles. Actualment és de propietat particular.

Tornem a la pista i la seguim cap a la dreta i ens porta a Can Santpau o Sant Pau. Aquest antic mas, documentat ja el 1269 i conegut també com a Sant Pau de la Coma, té una petita capella annexa dedicada al seu patró. Degut a les bretolades que h’hi han fet ara han hagut de tapiar la porta de la capella. Després de gaudir d’una bona perspectiva amb el Pla de Fàbregues i l’Agullola, els cingles de Pujolràs i de la Casadavall, el Grau del Goleró i tota la cinglera ponentina del Far ens acomiadem i continuem el camí de retorn.

Seguint la pista que ens porta fins a Sant Martí Sacalm, trobem un altre mas on també havien trobat refugi els bandolers: Can Puiggalí. Desafortunadament avui està en ruïnes.

En aquest mas s’hi van recollir en diverses ocasions la quadrilla, doncs el masover tenia una gran amistat amb en Serrallonga com declara Pere Joan Paler en el procés sumarial:

“E mes dich señor que Matheu del Hom masover de la casa dita lo Pugjali es molt gran amich fautor y valedor nostre yu ere molt  de dit Serrallonga y en sa casa havem menyat y begut lo Serrallonga jo y altres de la quadrilla moltes vegades quens ne donave lo dit Matheu del Hom ab molta amistat y abundantment per respecte de dit Serrallonga y pot ser que ell hage donats avisos a dit Serrallonta de quant la persequtio exia contra nosaltres pero jo no men so adonat y conforme veya jo feya tant gran amistat a dit errallonga crech molt be ho devia fer”.
Un altre bandoler també explica que “moltes vegades venia lo dit Matheu del Hom a avisarnos de que lo balle de Osor exie contra nosaltres perque ens posassem en cobro”.

Voltant el Puig dels Corbs arribem altre cop al Collet, on tenim els cotxes i donem per acabada la ruta.

josep fortià tor

Fitxa tècnica

Collet de Sant Marti (803m) 8:16h – El Far (1118m) 0:55h – (Aturada 0:11min) – Grau de Cabrafiga i Pla de l’Om (981m)1:45h –- Grau del Goleró (930m) 2:10h – (esmorzar 20 min) – Grau de Casadavall (932m) 3:00h- Les Gleies (638m) 3:50h – encreuament 4:18h – El Roure (597m) 4:30h – Castell de Fornils (582m) 5:00h – Can Sant Pau (650m) 5:30h – (dinar 35 min) – Collet de Sant Martí 6:53h . Recorregut total 18,9km. – Ascensió acumulada 734m.

.

Podeu llegir l’article sobre la Vall de Fornils publicat al nº 45 pag 13 de la revista “Els Cingles de Collsacabra”. Aquí teniu l’enllaç.

http://www.tavertet.cat/admin/uploads/docs/Revista ELS CINGLES – n45 Juliol 2001.pdf

Llicència federativa 2016

Agenda

desembre 2017
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
 123
45678910
11121314151617
18192021222324
25262728293031

Properes Activitats

  • No events.