Baumes de Sant Jaume de Bessora 26-03-2017

Bauma del Ferrers – Bauma de Fleus – la Baumassa – Baumes del Teixidor a  Sta Maria de Besora.

Coll de Bevi – Bauma dels Ferrers –  Pla Marenyol – Sant Jaume del Barretó- Morro del Quer – Bauma de Fleus –  la Baumassa – Baumes del Teixidor – L’Espunyola – Coll de Bevi.

Un cop travessada la vila de sta Maria de Besora sortim per la nostra esquerra per una pista cimentada que va a Llaés i Ripoll (està indicat) i a uns 2,9 km trobem un camí a la nostre esquerra amb un pal indicador que marca el camí a l’ermita de sant Moí. Aquí deixem els cotxes. Estem a uns 300m del Coll de Bevi. Durant aquest tram ens trobem amb la neu a les cunetes que va retirar ahir la maquina llevaneus. Ja esperem tenir un dia amb uns paisatges esplèndids.

Comencem a caminar pujant per la pista i, molt atents, a uns 85m i per la nostra dreta surt un corriol que puja el marge i disposa de un a sistema de porta del filat elèctric. De moment ens el passem de llarg, però rectifiquem ràpidament i no tenim cap problema. El fet de estar cobert de neu també fa que sigui quasi impossible veure les traces de camí en molts llocs.

Ens endinsem per un bosc molt ple de boixos i també algun arbre caigut que dificulta una mica el pas. Passem per sota la Bauma dels Ferrers i des de aquí ja veiem la Bauma amb el seu guardià, un boc, que ens està controlant. Arribem a la Bauma dels Ferrers.

Les baumes sovint eren habitades per pagesos que tenien pocs recursos i, per això, feien a la bauma la seva llar; aprofitant-ne el sostre i les parets, nomes havien de procurar-se la paret que feia de tancament i les divisòries interiors. Al costat dels habitatges  i dins mateix de la bauma hi tenien la cort del bestiar. Al davant, hi solia haver les feixes de conreu.

Al arribar ja trobem tot el seguici de benvinguda, format per un grup de cabres , que no s’espanten i curiosament s’acosten ràpidament a la que senten el soroll de obrir una cremallera de alguna motxilla, esperant que algú els hi doni quelcom per menjar. Te molt bones vistes sobre Sta. Maria de Besora i el seu castell i la masia dels Ferrers.

Seguim el camí i ens trobem passant per una magnifica roureda, ara amb els arbres despullats de fulles, i que amb la neu del terra ens ofereix un panorama idíl·lic. Anem pujant i arribem al Pla de Marenyol, tot cobert de neu i amb un sol radiant. Aquí podem veure les dues puntes del Pedraforca cobertes de neu i també el Pirineu amb un mantell força espès de blancor. Com no hi ha traces ni es veu el camí aquí ens orientem una mica amb el GPS i per la intuïció.

Travessant aquests prats completament nevats i passant pel Puig de Sant jaume, arribem al Coll del Barretó amb la vista de Sant Jaume al davant. Com ja es hora de fer un mos, ens arribem fins a la ermita que sembla que ens proporcionarà un petit lloc, lliure de neu per seure i menjar. La capella està a tocar de una casa i tot el recinte esta protegit per una tanca. Sense entrar fem un crit i ens surt el masover a qui demanem per poder entrar al recinte i poder visitar l’ermita. A la primera petició hi accedeix, però a la segona ens diu que avui, amb el fang que portem i l’aigua que regalima de pertot no ens deixarà la clau perquè li deixaríem tot fet una porqueria. Encara que ens sàpiga greu, te tota la raó. Un cop feta la visita tornem a sortir del recinte i en un recés al sol, on hi ha roques que s’han desprès de una paret i amb corriols d’aigua als peus, ens aposentem i fem l’esmorzar que de moment ja ens hem guanyat.

Tornem a la Collada del Barretó on s’ajunten varies pistes, una es la que ve del km 9,5 que surt de la pista de Sta. Maria de Besora a Vidrà, i agafem la de la dreta que ens portarà al Morro del Quer, que es un mirador fantàstic, situat dalt del cingle, en un sortint de roca impressionant. Gaudim de una esplèndida panoràmica, amb la masia de Massats a sota i una mica mes lluny el Castell de Llaés, el Cadí, el Pedraforca…

Ara seguim per la pista en direcció al Castell  de Milany, on no anirem avui. Al arribar a la Masia de Milany el GPS perd la senyal i ens fa voltar una mica, ja que no ens marca que hem d’arribar a la casa. Passem per els prats que hi ha sota la casa , fem una drecera i passada la casa tornem a agafar el camí i encara que una mica de lluny, veiem que aquest passa per la casa… Be, sembla que ara comencem la part de aventura de la ruta. Un cop passats els prats trobem unes marques grogues que baixen cap a la nostre esquerra. Seguim aquestes indicacions i en poca estona arribem a la Bauma de Fleus.

Sens dubte és la més ben conservada de les tres baumes [Teixidor, Baumassa i Fleus], segurament perquè és la més inaccessible. És la més assolellada i també la que està a més alçada. Dins un dels habitacles hi podem veure el forn, encara en perfecte estat. Davant mateix, el Morro del Quer. És interessant fer l’exercici d’imaginar per uns instants la vida aquí a dalt, sense aigua corrent ni electricitat, conreant les feixes, guardant el bestiar, anant als mercats a vendre, a les festes majors, i sovint a peu… i d’això no fa tants anys!

Ens trobem davant d’una immensa mola rocosa, amb unes restes molt ben conservades. Cal destacar que, antigament, era l’única que tenia dos pisos construïts i que al segon s’hi accedia per unes escales exteriors que encara ara són parcialment visibles. A la planta principal hi ha vàries estances molt ben marcades, el més destacable de les quals és, a la part esquerra, el forn i dues magnífiques piques de pedra que, encara avui, aguanten aigua gairebé tot l’any. D’aquí podem deduir que aquesta era la part destinada a habitatge, mentre que la banda dreta, on encara hi ha les restes d’algun obi o menjadora, era la destinada als animals. Si ens hi fixem bé, podem veure encara restes de la canalització que, recorrent tota la paret del final de la bauma, duia l’aigua des d’unes surgències fins a les piques i a la zona del bestiar. Més o menys al centre de l’estança principal, surt, quan plou molt, un raig immens d’aigua que podien utilitzar com a dutxa. Sota el forn hi ha una petita habitació amb accés directe a fora i el sostre de fusta. Segons ens han comentat, és on guardaven els pollets per tal que estiguessin calents.

De la tradició oral se’n recull la història que una minyona de la casa es va enamorar i quedar embarassada d’un mosso del Burbau. Per tal que tots dos poguessin continuar fent vida per aquells mateixos verals, els amos els van construir una petita cabanya just a l’entrada de la bauma. D’aquesta, si en hi fixem, encara se’n poden veure les restes.

 

Seguim el camí i passat un tram ens trobem amb un camí que surt en pujada per la nostra dreta, mentre que les senyals segueixen pel camí mes ampla en baixada. Aquí tornem a tenir dubtes i primer seguim les marques, però al cap de uns 300m veiem que no anem per la ruta marcada en el track i reculem per agafar el camí de pujada que efectivament es el que ens portarà a la Baumassa.

 

Trobem un baixant per on s’escorre l’aigua del camí i serveix de mirador i el deixem i seguim el camí. Mes endavant, bastant mes, ens adonem que també hem errat i que per anar a la Baumassa, hem de baixar per el corriol de l’aigua. Ens reagrupem i fem la baixada a la Baumassa. Es una mica dificultosa, per la pendent, per la neu i el fang que fa mol relliscós el terra. Però es una baixada curta. Un cop abaix som al davant de la Bauma. La Baumassa és la més gran de les tres, amb unes dimensions considerables, actualment es fa servir de corral d’ovelles.

 

Agafem un camí al davant de la Bauma i en pocs metres ja trobem una fita a l’esquerra que ens marca el camí, per un corriol a mig de bosc i que ens torna a portar a una pista, molt enfangada. Després de una corba de 180 graus la deixem per la nostra esquerra i agafem un camí que ens porta a la Bauma del Teixidor.l

La del Teixidor es la més coneguda de totes elles i també molt gran. Té la peculiaritat que per sobre d’ella discorre un torrent tot formant una cascada que cau per un costat de la Bauma, atorgant-li una gran bellesa en temps de pluges. En la guia “Ripoll. Guia Cartogràfica del municipi”, en l’apartat Monuments històrics trobem una referència a la bauma del Teixidor i diu: “Situades a una distància relativament curta (1 hora) del Castell de Llaers es troba la bauma del Teixidor, lloc interessant, refugi dels pobladors prehistòrics, taller de muntatge de les armes carlines i fins no fa pas molts anys habitacle d’una família .

pagesa. Concretament, la bauma del Teixidor, la més notable, espaiosa i confortable, fou habitada fins l’any 1952, i els testimonis fotogràfics que en posseïm són abundosos i de gran interès. És possible que mil anys enrere fos un poblat ibèric-troglodita, del qual en som descendents els que vivim en aquestes comarques.

 

Aquí dinem i tornem a agafar el camí que ràpidament ens porta a sortir a una pista, que ja no deixarem fins a tornar a sortir a la pista cimentada. Pel camí ens trobem amb la riera de Milany , que hem de travessar, però per les pluges i la fosa de la neu porta força aigua i no ens queda mes solució que descalçar-nos, penjar les botes al coll i de peus i en algú lloc fins a genoll travessar per l’aigua, que porta força corrent.  Mirant de no patinar. Però tenim la mala sort que en Joan si que patina i ja el tenim de cul a l’aigua i sort que portava les botes lligades perquè sino la corrent se les emporta. No ha sigut res mes que l’ensurt i la mullena que tindrà que aguantar fins el cotxe. Si el corrent l’hagués arrossegat una mica podia caure en una sèrie de petits salts amb unes conseqüències no previstes.

 

Un cop calçats, tornem a agafar el camí comentant, en conya, que ara que ja estem secs ens tindrem que tornar a travessar un altre riera. No ho teníem controlat, però al cap de poc ens trobem que la broma es converteix en realitat. Els que ja anaven molls de peus ja travessen pel dret i els altres gracies a un parell de pedres grosses que han posat el joves i forts del grup, amb un parell de salts i una mica molles les botes ja podem passar a l’altre costat.

 

Després de passar per l’Espunyola que es un mas ja em molt mal estat, però amb uns arbre molt florit al davant, ja anem a parar a la pista cimentada i agafem cap a l’esquerra de pujada , passant pel coll de Bevi arribem als cotxes.

josep fortià tor

 

Fitxa tècnica

Sortida: Coll de Bevi  8:57h. – Coll Sesposelles – Bauma dels Ferrers 1042m 0:40h –  Pla Marenyol – Coll del Barretó – Sant Jaume del Barretó (1213m) 1:58h. – (visita i esmorzar 32 min) – Morro del Quer (1234m) 2:50h – (vistes 13 min) – Cingle del Morro del Quer – Riera de Milany  (1260m) 3:24h – Bauma de Fleus (1156m) 4:30h – Corriol dreta pujada 4:53h – Baixant a l’esquerra 5:40h – la Baumassa (1136m) 5:45h – Baumes del Teixidor (1025m) 6:06h –(visita i dinar 35 min) – Riera de Milany (985m) 6:50 h – Riera de Massats – L’Espunyola (929m) 7:37h – Coll de Bevi 7:55h – Recorregut 18,1km. – Ascensió acumulada 665m.

 

Us poso uns enllaços pels que vulgueu conèixer millor les Baumes:

http://lesgolfesdobaga.blogspot.com.es/2011/04/la-bauma-de-fleus-ii.html

http://lesgolfesdobaga.blogspot.com.es/2011/04/la-bauma-de-fleus-i.html

http://cavitatsdecatalunya.blogspot.com.es/2015/01/baumes-de-la-serra-de-milany-i-bauma_15.html

Tambe ho tinc tot al meu blog

http://rocacorba19.wixsite.com/anem-pujant/single-post/2017/04/01/Baumes-del-Ferrers-de-Fleus-Baumassa-del-Teixidor-a-Sta-Maria-de-Besora-26-mar%C3%A7-2017

I les fotos de la jornada:

 

Llicència federativa 2016

Agenda

setembre 2017
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
 123
45678910
11121314151617
18192021222324
252627282930 

Properes Activitats

  • No events.