Sortida Puisac – Taga – Estela (31/01/2016)

Sta. Magdalena de Puigsac – Taga – Puig Sestela – Coll de Pal – Pla del Gorg – l’Orri Vell. 31 gener 2016

Avui tornarem a caminar per la Serra Cavallera, que conjuntament amb la de Sant Amand i el Taga, són el contrafort de migjorn d’un dels cims més emblemàtics dels Pirineus catalans: el Puigmal. Aquesta serra va ser més coneguda quan un pagès o un ferrer -hi ha dues versions de la història- van trobar unes pedres negres que tenien poder calòric i que es començaven a conèixer a tot arreu com a font d’energia: el carbó. Les grans companyies mineres comencen l’explotació de les mines l’any 1838 i l’activitat s’allargà fins que el 1967 es va tancar l’última mina i amb ella el ferrocarril que havia arribat a la comarca el 1880. El carbó d’aquesta conca minera existeix gràcies a processos que van fer possible la formació d’un mar interior a Catalunya, fa milions d’anys. La descomposició de la vegetació tropical existent, la pressió produïda per l’assentament dels materials i el pas del temps, van crear el carbó i fins i tot una mica de petroli. Els jaciments d’Ogassa són de carbó del tipus hulla, de gran poder calòric i molta qualitat. Es troba al mig de grans falles i encavalcaments, cosa que fa molt difícil i perillosa la seva extracció.

Sortim en direcció a Pardines. El primer entrebanc el tenim a Ribes per trobar la sortida cap a Pardines. Un cop la trobem, seguim per una carretera molt estreta fins arribar al poble. Allà ens trobem amb la sortida de tots els senglaners i amb els carrers tant estrets hem de fer algunes maniobres per poder travessar i agafar una pista encimentada que ens portarà a Sta. Magdalena de Puigsac. Aquí deixem el cotxe en un petit espai que trobem davant de l’ermita i un cop equipats comencem la nostra ruta.

El nom de Pardines té els seus orígens, segons els etimologistes, en el nom parietinas, que vol dir ruïnes d’un edifici (parets). Ja és documentat l’any 839. Les muralles van ser construïdes a principis del s. XIV, quan Pardines pertanyia al Regne de Mallorca. Aprofitant l’absis romànic de l’església s’aixecà la torre de defensa i guaita i es va fortificar. De les muralles de l’antic recinte, anomenat castell o “força de Pardines” només es conserva un pany de paret, amb les espitlleres, a la plaça del Pedró i un altre al llarg del carrer Major. Santa Magdalena de Puigsac és una capella romànica d’una sola nau rectangular. La porta d’entrada a migdia té adossat un porxo. En recent restauració s’ha obert un ample finestral sota l’espadanya de dos ulls, aprofitant una antiga obertura, que permet veure permanentment l’interior de la nau amb l’absis al fons. Com a curiositat podem veure un púlpit adossat al mur exterior que rodeja l’ermita, emprat amb tota probabilitat per adreçar-se a la nombrosa parròquia que s’aplegava en dies d’aplec, al prat proper.

Passem per Can Roca i tot seguit agafem un trencant a la nostra dreta que passa pels Fangassos i al costat del Torrent de Burguil. Anem pujant tot seguint aquesta pista, en molt males condicions que passa pel mig dels prats fins arribar al Pla d’Ull de Bou on hi ha un abeurador pel bestiar. El camí segueix fins la Portella però nosaltres agafem en direcció SO, seguint algunes traces. Ja en el prat i amb una pujada una mica forta anem a parar a pocs metres del cim del Taga que és el més elevat de la Serra de Conivella i de tota la zona.

El seu cim esvelt i la seva avançada posició sobre les valls del Ter i del Freser, fa que domini un extens territori ple de valls, però sobretot posseeix una magnífica panoràmica sobre els alts cims del Pirineu oriental, des de el Puigmal fins el Canigó, al nord; Moixeró, Cadí, Pedraforca, Ensija, a ponent; i totes les serres de la Garrotxa a llevant. Al sud podem contemplar el coll de Jou als nostres peus, que ens separa de la Serra de Sant Amand i tot el rosari de serres que conformen els límits entre el Ripollès i l’Osona. En dies clars el Montseny i Montserrat, posen taló de fons a l’horitzó on sols faltaria albirar la nostra estimada Mar Mediterrània. És un dels cims iniciàtics i emblemàtics de Catalunya.

Ara ens caldrà baixar cap a la Portella d’Ogassa, que separa el Taga de la Serra Cavallera. Aquest és el pas natural i el més curt per anar de la vall de Ribes (Pardines) a la de Sant Joan (Ogassa) passant per Sant Martí, l’altre veïnat de la part alta del municipi d’Ogassa, en la que podem trobar una interessant església romànica del s. XI.

Un cop passada la Portella comença la pujada cap al la Coma d’Olla, per un camí molt senzill, tot carenant, i gaudint dels bucòlics entorns de Pardines a la vessant nord. Arribats a dalt i després d’un parell de fotos seguim la carena, també un filat que divideix les pastures dels termes de Ogassa i Pardines, fins que ja podem albirar davant nostre un perfil arrodonit amb una torre feta de pedres al cim. Aquest és el punt culminant de la Serra Cavallera, el Puig Estela. Des d’aquí dalt i al vessant septentrional veiem el poblet d’Ogassa als nostres peus i les valls del Ter.

Al baixar i després de creuar el filat que divideix les pastures, passem a prop d’una cabana de pedra seca al Pla Cubilar. Ja som al Coll de Pal que separa en dos la Serra Cavallera. A la seva dreta, a la part oriental, s’alça el Puig del Pla de les Pasteres, principal elevació de la llarga carena que davalla lentament fins a Camprodon. Aquest Coll a 1.776 m. és un pas molt antic per comunicar les poblacions de Pardines, Surroca i la vall de Camprodon. Antic camí de transhumància. Molt a prop del coll hi ha el que sembla que podrien ser tres entrades a antigues mines. No vàrem trobar ningú que ens ho pogués confirmar.

Seguim baixant en direcció NO i tot passant pel Pla de Pòrtoles i pel Clot de les Tores al Pla del Gorg on trobem l’Estany del Tarter, que degut a la extrema sequera que estem patint ha quedat reduït a un bassal gran. L’estany del Tarter és un petit estany envoltat de prats i es troba als peus d’una tartera, d’on li ve el nom. formava part de anterior zona humida “Estanys i basses de la Serra Cavallera”.

Seguim cap a la barraca del Orri Vell i passem pel Serrat Negre i per Ribespenyes i Can Roca, on ens parem a parlar amb una persona que acaba de tallar un freixe per la calefacció de la casa i contem les anelles del tronc. Passen de cinquanta. L’arbre ha caigut malament al mig del camí, però ells amb el tractor ho solucionem molt rapit. Amb pocs minuts ja arribem a Sta. Magdalena fi de la ruta.

Al començar a tornar, ja motoritzats, trobem un pastor amb un gran ramat de vaques que venen en direcció contraria i ens diu que en tenim per un quart, ja que el ramat es gros, o podem fer la volta. Li preguntem per on i ens torna a dirigir a Puigsac i allà agafar el camí que surt perpendicular a l’ermita i passant per Vilaró i Pujalt surt a uns 2km abans d’entrar a Pardines des de Ribes. Així ho fem.

Si heu d’anar a Sta. Magdalena de Puigsac i us voleu estalviar passar per dins el poble podeu agafar aquest trencant a la dreta, abans d’arribar a Pardines, en una pista encimentada i amb l’indicador de Pujalt – Vilaró. Atenció si hi ha glaç o neu, a l’entrada a Vilaró hi ha unes corbes en un pont que solen estar glaçades.

La Serra Cavallera no és menys coneguda per la llegenda del comte Arnau, senyor feudal que maltractava els seus vassalls, defraudava la soldada als mossos i seduïa les donzelles. S’enamorà de l’abadessa del monestir de Sant Joan i cada nit l’anava a veure, fins que un dia la va raptar i la va matar. Quan el comte morí, fou condemnat a córrer sense parar amb el seu cavall de flames per les muntanyes de Cavallera. Nosaltres no ens l’hem trobat.

Salut

josep fortià tor.

Fitxa tècnica:
Sta. Magdalena de Puigsac (1268m) 9:13h – Fangassos – Torrent del Burgil – Prats de les Vinyes – Les Escomes – Pla d’Ull de Bou – Taga (2034m) 2:20h – Coma Llonga – Portella d’Ogassa (1792m) 3:20h – Puig de Coma d’Olla (1934m) 3:45h – Puig Sestela (2006m) 4:15h – Coll de Pal (1783m) 5:10h – Pla de Pòrtoles – Pla del Gorg – Estany de Tarter – Barraca de l’Orri Vell (1561m) 6:25h – Serrat Negre – Sta Magdalena 7:15h . Recorregut: 17km. – Ascensió acumulada 1020m .