Sau – Morro de l’Abella – El Sunyer de Baix – Tavertet – Puig de la Força (22 novembre 2015)

Sota les cingleres de Tavertet sorgeix l’embassament de Sau, que reté el curs del riu Ter. L’any 1962, aprofitant el desnivell de la vall entre els cingles i les Guilleries, s’inaugurà el pantà de Sau. Sota les aigües descansa el nucli antic de Sant Romà de Sau, un poble submergit del qual només en sobresurt el campanar romànic de l’església del S. XI, és l’indicador popular del seu nivell.

Comencem a caminar per una pista que surt de l’aparcament del nàutic. Arriba un punt què la pista s’acaba, però un camí poc definit continua endavant. Avancem per un bosc espès i per un camí estret, força brut i poc transitat. Pugem lleugerament i anem seguint el camí fins que trobem una petita canal i un rastre de camí que seguim en forta baixada fins arribar al fons, a la riera de Balà. Aquest tram és una mica confús, ja que el camí que baixa cap a la riera és molt poc definit. A l’esquerra queda el Salt de Tirabous que amb prou feines es veu entre l’alzinar espès.

Creuem la riera de Balà en una bonica fondalada just pel punt que el pantà s’ajunta amb la riera. Alguna fita ens indica la continuació del camí a l’altra banda de la riera. El camí comença a pujar per l’altre vessant, amb considerable pendent dins d’un bosc frondós. Pugem fort per un camí que va fent ziga-zagues i que acaba amb un marcat grau just abans d’assolir la carena del cingle. Abans d’arribar a dalt i mirant cap on hem vingut podem veure a la paret del cingle que la roca te la forma de la cara de un “indi sioux” (així el bategem nosaltres). He vist que algú domés li diu el “Nas”. Jo veig tota la cara.

Arribem a dalt i tombem lleugerament a l’esquerra per arribar fins a la punta del Morro de l’Abella, un espectacular esperó que es desploma cap al sud oferint una bona vista del pantà i del salt de Tirabous, molts metres per sota. No deixa de ser un turó enigmàtic a causa de la seva estructura. Està assegut sobre el cingle vermell, una de tantes meravelles geològiques que ens ofereix la natura i de les moltes que es poden admirar en aquesta allargada cinglera de la zona de Tavertet. Cal destacar el canvi de color de la roca, més blanquinosa a l’esperó pròpiament dit i ben vermellosa a la base sobre la qual es sustenta. El salt de Tirabous, un dels més emblemàtics de Tavertet, és un tall del torrent de la Noguera amb un desnivell d’uns 100m de paret quasi vertical, acabat amb una gran bassa de la que podríem dir que és esculpida a la pedra per la força de l’aigua.

Després de gaudir de les vistes de la cinglera, seguim el camí que continua tot planejant i després d’uns minuts caminant de pla, pugem uns metres fins a trobar la carretera i la seguim uns 50 metres just fins al primer revolt, on la creuem i avancem per l’altra banda buscant un rastre poc definit de camí. El camí en aquest punt és poc evident, ben poc traçat. De fet tota aquesta zona és complicada pel que fa a l’orientació. El GPS ens ajuda a seguir una ruta d’altra manera difícil de seguir.

Pugem fins un turó a sobre mateix de la masia de la Perereda, i un cop dalt seguim el camí ja més definit que avança de pla. De nou, poc més endavant deixem el camí principal i tombem a la dreta per enfilar fort uns metres fins al Barret de la Perereda. El “barret” és una curiosa roca que l’erosió ha modelat en forma de barret, accentuat aquest caràcter per estar situada dalt d’un petit turó. Ara fem una parada per esmorzar. Des del barret es continua pujant suaument. Seguint el camí que voreja el peu del cingle arribem al Collsaplomera. Hem hagut de passar per on han tallat i esporgat aulines i encara que han apilonat els troncs, les branques les han deixat escampades, tapant el camí, els possibles senyals i també fent perillosa la marxa ja que queden tapats els forats entre roques. Amb aquesta emprenyada ens hem passat sense visitar la Bauma de les Piques. Continuant arribem a les Baumes del Sunyer de Baix. Es tracta d’una balma molt ampla que va estar habitada, encara se’n poden veure algunes parets. Continuem avançant per un viarany poc definit, però que es pot anar seguint amb intuïció i paciència.

Més endavant, pel peu del cingle, arribarem a la casa abandonada del Sunyer de Baix amb algunes construccions annexes. Sota d’una gran roca balmada, sorprèn les dimensions d’aquesta colossal masia situada en un paratge tan dur i salvatge enmig d’una profunda canal. Obra del segle XVIII, es va abandonar entre els anys 1940 i 1945. Als baixos es veu un gran corral amb un arc mig tapat. Ens sorprèn la construcció d’un albelló. La seva utilitat era desviar l’aigua que podia baixar canalitzada en cas de pluges molt abundants. La situació d’aquesta casa fa que l’aigua, que baixaria per l’estret de roca, entres dins la casa.

Aquí és on no sabem trobar el camí per pujar al Sunyer de dalt i després de seguir corriols senglaners durant quasi una hora tornem a la casa i prenem el corriol que baixa fins a la carretera. Es una llàstima el temps perdut.(Ara sabem que al davant de la casa hi ha unes rústiques escales que ens portaran fins dalt). Arribem a la carretera molt a prop del pont de Pla-sa-riera i anem uns metres a la dreta fins a trobar el camí que passant per sota de la Casanova i després de travessar el pont Vell o Pont de Molí-bernat ens porta a Tavertet. No ens aturem, ja que hem perdut molt temps i els dies, ara, són molt curts. Agafem la pista que va en direcció sud-est cap el pla del Castell i en direcció al Puig de la Força.

En un punt s’acaba la pista però continua el camí vora el cingle. El camí que porta al puig de la Força es bastant aeri i passa per unes grans baumes i d’aquest indret es c onten llegendes del bandoler com la que es coneix popularment per El Dit d’en Serrallonga, que recollim del llibre de Xavier Roviró: “Una vegada en Serrallonga estava reunit amb els seus homes a les balmes de prop del castell. Començà una discussió entre ell i un dels seus lloctinents més joves. No es posaven d’acord en com s’havien de repartir els diners que obtindrien del rescat de l’ostatge que tenien tancat a la presó del castell. La discussió va anar pujant de to i el jove lloctinent li criticava el caràcter autoritari que en Serrallonga tenia. Al final, el va desafiar. En Serrallonga s’aixecà de cop i traient-se la daga va respondre a la provocació. La destresa que tenia amb les armes va fer que ràpidament guanyés el combat. Amb un sol cop de daga li va tallar un dit al jove provocador. Mentre es rebolcava de mal, en Serrallonga va agafar el dit sangonós i d’una revolada el tirà cingles avall. Des de llavors que el vistós monòlit que hi ha sota mateix del puig de la Força se’n diu El Dit d’en Serrallonga o El Barret d’en Riba.”

Arribem a un collet que dóna accés al Puig de la Força. Aquí es trobem restes de murs de l’antic castell de la Força del segle XII, però sembla possible que aquest castell fos, en realitat, el documentat amb el nom de castell Cornil, amb orígens als segles X i XI. Pugem fins la punta del Puig de la Força, on diuen el bandoler Serrallonga hi havia portat algun hostatge. El Puig de la Força es separa dels cingles de Tavertet. Es tracta de la punta més occidental de la cinglera, un gran esperó que s’aboca verticalment sobre el pantà de Sau.

Tornem al coll des de on un camí comença a baixar, molt fort primer cap al nord, i després vorejant el Puig de la Forca cap a l’oest. El camí de nou és poc definit però se segueix sense gaire problemes. Una fortíssima baixada ens deixa en una pista. La seguim cap a l’esquerra i en pocs minuts ens situem al peu de les aigües de l’embassament, a l’àrea recreativa d’on havíem sortit.

Hi tornarem, ara ja amb els coneixements del territori que avui hem après.

josep fortià tor

El que hem fet avui.

Sau – Morro de l’Abella 0:50h -(fotos:25min) – Puig d’en Parereda 3:00h – (esmorzar 30min) – Puig de les Baumes – el Sunyer de Baix 4:35h – (buscant camí 50min) – Pont de Pla-sa-riera – Pont de Moli-bernat 5:50h – Tavertet 6:15h – Coll de Malla – Pla de Dalt del Castell – Castell de Cornil – Puig de la Força 7:35h – Sau. Recorregut 17,5km. – Ascensió acumulada 820m – Durada 8:18h.

Tarja Federativa 2023