Prat de Bacivers 14-10-2017

Pic de la Dona, Prat de Bacivers, Bastiments. 14-10-2017

Comencem la ruta a l’aparcament de la estació d’esquí de Vallter 2000. Com aquesta setmana molta gent fa pont, ja a aquesta hora , corre bastant personal per aquí.

El que fem és enfilar cap a la Portella de Mentet i per això agafem el camí que surt de darrera del restaurant i que segueix el curs del torrent. Als pocs minuts, el camí travessa el torrent i un rètol ens indica que a la nostra dreta el camí segueix cap el Roc Colom, el Costabona.… però nosaltres seguim les indicacions pintades a una gran pedra que ens indiquen que hem de seguir pujant per tal d’arribar a la Portella de Mentet, tot passant per la font d’en Xavier (que amb tanta sequera quasi no raja). Anem pujant tot seguint el torrent i en una mitja hora i sense dificultat arribem a la Portella de Mentet. Un coll amb la fita fronterera 511 on tenim una bona vista del Gra de Fajol, el Coll de la Marrana i Bastiments….

Girem cap a l’oest (cap a la nostra esquerra) i comencem a ascendir fent llargues ziga-zagues. Poc a poc anem guanyant alçada i la vista sobre la vall d’Ull de Ter es va eixamplant al sud, mentre que cap al NE l’imponent massís del Canigó va guanyant protagonisme. La pujada no té cap dificultat i arribem al Pic de la Dona. A prop del cim hi ha una gran fita, però el cim està indicat molt a prop per un “paravents” de pedres. La vista és molt maca: veiem al nord la serra de Bacivers i al sud la vall d’Ull de Ter. Fem la foto de grup i tot seguit agafem el camí per dirigir-nos cap el Coll de la Geganta. Deixem a la nostra dreta (direcció nord) el camí per anar per la Serra Gallinera.

A partir d’aquí el camí davalla lleugerament en direcció nord-oest dirigint-se a l’encara invisible Estany de Bacivers o de Morens. L’estany no el veiem fins superar un petit promontori  ja situats als peus de Bastiments i el Pic de Bacivers. Estem al Circ de Bacivers. Aquí anem pel camí fressat que marxa tot planejant en direcció nord-oest a trobar l’Estany de Bacivers. Arribem al petit estany  i crida l’atenció la seva forma rodona tan perfecta.  Aquí només hi ha pedres i rocs i es un terreny molt inhòspit.. Ens apropem fins a la riba de l’estany i després ens dirigim cap a una Barraca de pastor situada a uns 300 metres al nord de l’estany, es tracta d’un refugi petit però que sembla força sòlid.

Aquest petit aixopluc, útil per a un parell de persones com a molt i estirades (millor una), força precari, no és més que un amuntegament de pedres fet expressament per a protegir-se del vent i de les tempestes en un indret força apartat de millors refugis. De fet, al punt on és situat de pedres no en falten ja que és emplaçat pràcticament a sota d’una tartera. El que està clar és que qui l’ha fet, tenia bons coneixements constructius en pedra i cabanes de pastors. Cal donar les gracies a qui va fer aquest bivac, que de ben segur ha servit per a què algun excursionista sorprès per la tempesta o el vent, pogués aixoplugar-se de la intempèrie.

Pel costat de la cabana hi passa el camí que ens permetrà pujar al Cim de Bacivers. La pujada és forta però poc a poc anem guanyant vista sobre el circ de Bacivers i finalment arribem al cap d’amunt. Ja només cal girar a l’esquerra i pujar per uns grans blocs de granit per assolir el cim del Pic de Prat de Bacivers. Al cim trobem un petit “paravents” fet amb rocs i un pessebre de metall. La vista sobre el Canigó és complerta. Seguim per la carena que uneix el Pic de Bacivers amb Bastiments. Passem pel Coll de Bacivers on trobem un camí que puja del estany de Bacivers i baixa cap l’estany de Coma Mitjana. Es tracta d’una carena fàcil de seguir i només al tram final caldrà utilitzar les mans en algun moment per tal de pujar fins a Bastiments (2.881m.). El punt on anem a sortir és on es troba plantat un gran piolet que ens indica el cim de Bastiments. És el pic més oriental dels Pirineus que assoleix els 2800 metres; més enllà ja no hi ha cap cim que superi aquesta cota. El fet que sigui una ascensió clàssica va ser motiu perquè el 1994 el Grup Excursionista i Esportiu Gironí hi celebrés el seu 75è aniversari col·locant-hi una creu (tot i que no és al cim pròpiament dit, sinó desplaçada una mica més a l’est i a la cota 2785). . 

Seguint més cap a l’est passem el punt geodèsic i un mica més enllà la Creu de Bastiments, on ens parem a fer un mossec i seguir baixant per l’Esquena d’Ase fins el Coll de la Geganta. Deixem la carena i baixem, però ara agafem el camí de la dreta que baixa per la font de la Perdiu. Es un camí molt dret i en força males condicions. Trobem un rètol pintat en una roca que diu “font”. La localitzem molt a prop i encara brolla una mica d’aigua. Acabem la baixada a les Conques d’en Serradell fins el costat de la bassa que serveix per alimentar els canons de neu artificial. Ara ja domes queda acabar de baixar pel prat fins on tenim el cotxe.

En  algun punt de la ruta sento el comentari de unes persones que es pregunten de on ve el nom de Coll de la Marrana. Aquesta vegada he tingut sort en la recerca i he trobat, en un escrit de un altre caminant, aquesta llegenda que us traspasso. Espero us agradi.

– En el nostre Pirineu, concretament a la regió de Núria, hi ha una amplia collada que separa el Pic de Bastiments del Gra de Fajol. Des de temps immemorials s’anomena el Coll de la Marrana.
– L’origen d’aquest nom és precisament el motiu de la llegenda.
– Conta la veu popular que en Rotllà, el llegendari lloctinent de Carlemany, després d’haver vençut el gegant moro Ferragut i haver reembarcat novament els alarbs al port d’Argelers, s’enfrontà amb un nou exèrcit sarraí que per terra es disposava a saltar el Pirineu.
– L’escenari d’aquestes lluites fou precisament aquest famós coll.
–  Brandant la seva pesada i terrible maça de guerra, en Rotllà es llança amb els seus homes contra l’horda musulmana.
– En finalitzà el dia la desfeta de sarraïns era esgarrifosa.
– En el camp només quedà viva una formidable marrana, molt estimada i ben atesa pels sarraïns.
-Rotllà:   Demà la sacrificarem i ens la menjarem per a celebrar la victòria d’avui.
– Quan l’endemà les primeres llums del dia anaven arraconant la fosca dels cims pirinencs…
-Guerrer:    Rotllà! No sé com ha estat, però el coll torna a estar ple d’alarbs!
– Efectivament.
– L’incansable Rotllà tornà a enfrontar-se amb l’exèrcit sarraí …
– Novament obtingueren la Victoria,
– Rotllà:    Dues batalles guanyades, llàstima que no hi hagi dues marranes per a celebrar-ho com cal…
– Però l’endemà…

– Guerrer:    Rotllà! Rotllà! el coll torna a estar ple de moros.
– I durant sis dies, consecutius es repetiren els mateixos fets …
– La nit del sisè dia, Rotllà decidí esbrinar d’on sortien tants alarbs i s’adreçà a la collada. El que veié el deixà glaçat…
– Rotllà:    Per tots els vents del nord! Què és això…?
– Allò que va descobrir l’astorat Rotllà fou la prodigiosa transformació de la marrana en una bruixa geperuda que visitava un a un tots els moros morts, els untava amb una potinga estranya i després recitava un encanteri misteriós que feia aixecar els morts, forts i novament disposats per al combat.
– En adonar-se del fet, Rotllà va esperar que despuntés el dia i en començar el combat resseguí el camp cercant la marrana. Així que aquesta fou localitzada, li clavà una formidable bescollada que la matà.
– Tot seguit arremeté contra els alarbs, aquesta vegada fou fàcil poder-los vèncer, ja que en veure morta la marrana perderen l’ànim de defensar-se i prorromperen en un gran plor que segons els uns fou l’origen del riu Fresser, i segons uns altres aquest riu prengué el seu nom de la gran FRESSA que aixecaran els alarbs abans de morir.
– Malgrat haver vençut els alarbs, Rotllà es lamentava de la seva mala sort
– Rotllà:    Vatua món!. Mireu que estic de pega. Tants dies batallant i no poder celebrar la victòria amb un bon àpat! Perquè de la marrana embruixada qualsevol se’n menja un tros!
– En no poder menjar-se la marrana, en Rotllà li llançà una maledicció…
– Rotllà:    Maleïda sigues! … així et converteixis en una penya i totes les tempestes del Pirineu llencin els seus llamps damunt teu!
– Diu la llegenda que així fou, efectivament. La marrana esdevingué una gran penya que hom podia veure fins no fa gaire, però… la cobdícia feu arribar al COLL DE LA MARRANA uns homes que pensant trobar en la penya un gran tresor, no pararen fins a esmicolar-la. Avui ja només en queda el record.

Salut

josep fortià tor

Fitxa tècnica.

Vallter (2160m) 9:21h– Portella de Mentet (2411m) 0:34h– Pic de la Dona (2072m) 1:40h- (esmorzar 23 min) – Pla d’Ombriaga –Puig d’Ombriaga – Xemeneies de Bacivers –Coll de la Geganta (2606m) – Estany de Bacivers (2612m)– Pic de Prat de Bacivers(2838m)3:10h – Coll de Bacivers – Bastiments (2881m) 4:15h.– Esquena d’Ase – (dinar 35 min) – Coll de la Geganta 5:31h – Font de la Perdiu – Bassa (riera de Morens) – Conques d’en Serradell – Vallter 6:26h.

Llicència federativa 2016

Agenda

desembre 2017
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
 123
45678910
11121314151617
18192021222324
25262728293031

Properes Activitats

  • No events.