Pic de la Dona, Prat de Bacivers, Bastiments. 17-06-2018

Després de uns mesos sense poder compartir les sortides que heu fet, avui faig el primer intent per conèixer el meu estat de forma i puc afegir.me ja, a les vostres caminades. Per intentar seguir amb el meu costum us posaré una llegenda sobre la formació dels Pirineus, ja que no en trobo cap dels llocs per on avui passarem.

Una llegenda dels Pirineus

Conten que, al principi dels temps, Déu va fer el món llis i pla com el palmell de la mà. Aviat, però, el va trobar massa monòton i va voler donar-hi una mica de varietat posant-hi muntanyes. Va omplir un sac de rocs, se’l carregà al coll i va anar a fer un volt per l’esplanada d’aquell món nou de trinca. De tant en tant, quan es cansava de camí pla, treia una pedra del sac i la llençava al seu davant. Tot just tocar a terra, la pedra creixia i creixia fins convertir-se en una muntanya. Vet aquí que quan Déu passava per l’indret on avui hi ha els Pirineus, se li va rebentar el sac sense adonar-se’n, de manera que va deixar al seu darrere una llarga escampadissa de pedres. Aquest és l’origen dels Pirineus.

Be, anem per feina. Comencem la ruta a l’aparcament de la estació d’esquí de Vallter 2000. Com el mal temps, sobre tot en caps de setmana, ens ha perseguit fins ara, la gent te ganes i necessitat de sortir i gaudir dels magnífics paratges que ens ofereix aquesta primavera, colmada de verd per tot arreu. Per això trobem molt de personal i garbuix a Vallter.

Un cop equipats i amb la fredor de l’aire que hi fa, el que fem és enfilar cap a la Portella de Mentet i per això agafem el camí que surt de darrera del restaurant i que segueix el curs del torrent. Als pocs minuts, el camí travessa el torrent i un rètol indica que a la nostra dreta el camí segueix cap el Roc Colom, el Costabona.…, però nosaltres distrets amb la xerrameca, es el que agafem sense seguir les indicacions pintades a una gran pedra que ens indiquen que hem de seguir pujant per tal d’arribar a la Portella de Mentet, tot passant per la font d’en Xavier. Anem pujant fins arribar a la Portella de Morens i d’aquí cap a la nostre esquerra i sense dificultat arribem a la Portella de Mentet. Un coll amb la fita fronterera 511 on tenim una bona vista del Gra de Fajol, el Coll de la Marrana i Bastiments….

Seguim cap a l’oest i comencem a pujar fent llargues ziga-zagues. Poc a poc anem guanyant alçada i la vista sobre la vall d’Ull de Ter es va eixamplant al sud, mentre que cap al NE l’imponent massís del Canigó va guanyant protagonisme. La pujada no té cap dificultat i arribem al Pic de la Dona. A prop del cim hi ha una gran fita, però el cim està indicat molt a prop per un “paravents” de pedres. La vista és molt maca: veiem al nord la serra de Bacivers i al sud la vall d’Ull de Ter. Fem la foto de grup i tot seguit agafem el camí per dirigir-nos cap el Coll de la Geganta. Deixem a la nostra dreta (direcció nord) el camí per anar per la Serra Gallinera.

A partir d’aquí el camí davalla lleugerament en direcció nord-oest dirigint-se a l’encara invisible Estany de Bacivers o de Morens. L’estany no el veiem fins superar un petit promontori ja situats als peus de Bastiments i el Pic de Bacivers. Estem al Circ de Bacivers. Aquí anem pel camí fressat que marxa tot planejant en direcció nord-oest a trobar l’Estany de Bacivers. Arribem al petit estany i crida l’atenció la seva forma rodona tan perfecta. Una part encara esta amb gle per sobre i encara hi arriben congestes que baixen de la cara nord de Bastiments. Aquí només hi ha pedres i rocs i es un terreny molt inhòspit.. Ens apropem fins a la riba de l’estany i en Torb (el meu llaurador) en un vist i no vist ja es a l’aigua. Després ens dirigim cap a una Barraca de pastor situada a uns 300 metres al nord de l’estany, es tracta d’un refugi petit però que sembla força sòlid.

Aquest petit aixopluc, útil per a un parell de persones com a molt i estirades (millor una), força precari, no és més que un amuntegament de pedres fet expressament per a protegir-se del vent i de les tempestes en un indret força apartat de millors refugis. De fet, al punt on és situat de pedres no en falten ja que és emplaçat pràcticament a sota d’una tartera. El que està clar és que qui l’ha fet, tenia bons coneixements constructius en pedra i cabanes de pastors. Cal donar les gracies a qui va fer aquest bivac, que de ben segur ha servit per a què algun excursionista sorprès per la tempesta o el vent, pogués aixoplugar-se de la intempèrie.

Pel costat de la cabana hi passa el camí que ens permetrà pujar al Cim de Bacivers. La pujada és forta però es fa sense dificultats. Al principi el camí està marcat però a mesura que anem pujant les maques es van perdent. Amb tot però no hi pèrdua possible perquè tenim el pic al davant nostre i podem enfilar-lo per allà on vulguem.

Poc a poc anem guanyant vista sobre el circ de Bacivers i finalment arribem al cap d’amunt. Ja només cal girar a l’esquerra i pujar per uns grans blocs de granit per assolir el cim del Pic de Prat de Bacivers. Al cim trobem un petit “paravents” fet amb rocs i un pessebre de metall. La vista sobre el Canigó és complerta.

Seguim per la carena que uneix el Pic de Bacivers amb Bastiments. Passem pel Coll de Bacivers on trobem un camí que puja del estany de Bacivers i baixa cap l’estany de Coma Mitjana. Es tracta d’una carena fàcil de seguir i només al tram final caldrà utilitzar les mans en algun moment per tal de pujar fins a Bastiments (2.881m.). El punt on anem a sortir és on es troba plantat un gran piolet que ens indica el cim de Bastiments. És el pic més oriental dels Pirineus que assoleix els 2800 metres; més enllà ja no hi ha cap cim que superi aquesta cota. El fet que sigui una ascensió clàssica va ser motiu perquè el 1994 el Grup Excursionista i Esportiu Gironí hi celebrés el seu 75è aniversari col·locant-hi una creu (tot i que no és al cim pròpiament dit, sinó desplaçada una mica més a l’est i a la cota 2785). .

Seguint més cap a l’est passem el punt geodèsic i un mica més enllà la Creu de Bastiments, on ens parem a fer un mossec i seguir baixant per l’Esquena d’Ase fins el Coll de la Geganta. Sortim de la carena i baixem deixant el camí de la dreta que baixa per la font de la Perdiu, que es molt dret i en força males condicions, i anem per el Pla de la Regalíssia fins el final del remuntador de Xemeneies i pel Pla de la Coma Ombriaga fins arribar a l aparcament on tenim el cotxe. Tot ha anat correctament i sembla que podrem continuar amb les nostres caminades i jo donant-vos la tabarra amb els meus escrits. Salut.

josep fortià tor

Fitxa tècnica.

Vallter (2160m) 8:49h– Portella de Mentet (2411m) 0:46h– Pic de la Dona (2072m) 1:33h- (esmorzar 23 min) –Puig d’Ombriaga – Xemeneies de Bacivers –Coll de la Geganta (2606m) – Estany de Bacivers (2612m)2:54h – Pic de Prat de Bacivers(2838m)3:43h – Coll de Bacivers – Bastiments (2881m) 4:33h.– Esquena d’Ase – (dinar 35 min) – Coll de la Geganta 5:31h – Pla de la Regalíssia – Pla de Coma Ombriaga – Vallter 6:45h.

Llicència federativa

Agenda

novembre 2018
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
 1234
567891011
12131415161718
19202122232425
2627282930EC

Properes Activitats

  • No events.