Excursió pel Camí dels Enginyers 16/10/2016

Central de Daió de Baix – Salt del Grill – Camí dels Enginyers – Ref. Coma de Vaca – Les Marrades – Pont de Daió..

El camí dels Enginyers sembla que deu el seu nom a que va ser el camí utilitzat pels enginyers que van fer l’estudi de construcció d’una presa al Freser (afortunadament desestimada) i és un dels camins més espectaculars que podem trobar en aquesta zona. Tot i que cal anar amb precaució, el camí no ofereix cap mena de dificultat amb bon temps i sense neu. Es un camí aeri en alguns punts (treure el cap pel mirador fa impressió) però té poc desnivell i per tant podem estar molt atents a on posem els peus sense patir per perilloses pujades o baixades.

La connexió entre el Freser i el camí dels Enginyers es fa pujant entre el torrent del Salt del Grill i els Cingles de les Ribes. Aquesta és una forta pujada que ens portarà aproximadament dels 1370m als 2090m d’alçada en una mica més de 2.5 quilòmetres de recorregut, per tant cal prendre-la amb calma. Cal començar a primera hora del matí així els cingles de les Ribes ens donaran una mica d’ombra durant gairebé la meitat de la pujada. Tot el camí és d’una gran bellesa (sobre tot si podeu fer-lo quan tota la vegetació és verda) i en arribar al camí dels Enginyers veurem recompensat l’esforç ja que obtindrem excel·lents vistes sobre els penya-segats que voregen les gorgues del Freser centenars de metres més avall.

La sortida comença a la Central hidroelèctrica de Daió a la que hi arribem prenent la desviació a la dreta des de el revolt de la Farga a 1km abans d’arribar a Queralbs. Construïda el 1907 va ser la primera central hidroelèctrica de Catalunya destinada a dur força elèctrica a llarga distància, en aquest cas a la ciutat de Vic, i fou la primera del riu Freser. Els canals que provenen del riu Núria i del Freser s’ajunten per subministrar-li l’aigua necessària des de la casa pinta, que es troba a més de 200 metres d’altura respecte a la central.

Aquí un pont de fusta que travessa el Freser ens indica el camí a seguir. Tot just passat el pont veiem un rètol que ens indica que el Salt del Grill és a 20 minuts i Coma de Vaca a 3h 10m. El camí és clar i no calen gaire senyals. Es tracta d’un agradable corriol que, endinsant-se per avellaners, ens porta en uns 20 minuts fins el Salt del Grill (salt d’aigua de 38 metres). Per veure’l ens desviem del camí uns 10 metres a la nostra esquerra tot just passat un petit pont. Després del Salt del Grill el camí passa a ser empedrat i guanya alçada sobre el Freser tot resseguint una paret rocosa.

Després d’uns 20 minuts de camí des del Salt del Grill veiem un rètol amb un helicòpter dibuixat i la frase “Perill càrrega sospesa”. És en aquest rètol on girem a l’esquerra tot seguint un corriol que inicialment torna enrere per guanyar alçada poc després. En prendre aquest camí ja hem deixat qualsevol senyal i hem de seguir el corriol més marcat ja que només cap al final de la pujada trobarem alguna fita dispersa.

Seguint el camí arribem a un filat (obert) i tot seguit a un collet herbós des d’on veiem Queralbs. Una mica més amunt veiem el canal d’aigua que, presa aigües amunt del Freser, alimenta la central del Daió. Aquest collet és la darrer tram planer que trobarem fins arribar al Camí dels Enginyers… Així doncs, enfilem camí amunt fins arribar al canal d’aigua (Canal del Freser). Aquest canal està tapat amb taulons de fusta.

Seguim prat amunt amb clara tendència al nord-est intentant passar per la zona de mínima pendent fins que arribem a una barraca de pastor. Des d’aquí veiem ja clarament el Balandrau darrere nostre. Seguim per un camí que puja per darrere de la cabana i que en pocs metres ens porta directament al GR-11.7 (el Camí dels Enginyers). Aquí finalitza la pujada sostinguda que hem hagut de fer gairebé des que hem iniciat la ruta i començarem a caminar per un terreny més planer. Des d’aquest punt veiem al nord el refugi del Pic de l’Àliga (ja a Núria) amb el Pic d’Eina i el Noufonts darrera seu, el Torreneules al NE, el Balandrau al SE, el Taga i Ribes de Freser al sud, i el Puigmal a l’oest.

Trobem una placa metàl·lica, a més dels senyals blancs i vermells, que ens indica que estem al GR-11.7. Ara només cal prendre el camí a la nostra dreta (a l’est) per fer el Camí dels Enginyers fins al refugi de Coma de Vaca. En un moment passem per sota del refugi de les Pedrisses (totalment en ruïnes) i travessem torrents que gràcies a les darreres pluges porten força aigua. El camí és força planer fins arribar al Collet de la Guilla on el camí gira al nord, aquí cal passar per una zona més pedregosa tot i que sense cap mena de dificultat. Ara ja per la seva part més agresta, anem sortejant agulles de roca i algun tram de tartera, fins arribar a la Jaça Roja, on hi trobem una petita cabana de pedra. A partir d’aquí es van alternant la pura roca que passem pels seus trencats, escletxes i balcons vertiginosos, i prats alpins, encaixonats sota dels tallats i que són un trampolí al buit.

Al llarg d’aquesta zona, ens trobem amb dos ajudes artificials. La primera un parell de graons clavats a la roca per ajudar a superar un pas de poc més d’un metre setanta. (de tota manera cal dir que es poden evitar els ganxos passant pel costat de la roca) i en arribar a la zona del Clot de Malinfern trobem un cable d’acer posat per fer de passamans per ajudar-nos en la baixada. Cal dir que aquest cable (si més no amb bon temps i amb el terra sec) fa una funció més psicològica que real ja que es tracta d’un tram sense problemes. Poc després el camí puja i en el punt més alt del camí trobem un senyal vermell que indica que si girem a la dreta trobarem a 50 metres el mirador. Així doncs, només cal que sortim del camí per anar a parar a una balconada d’impressió. Es tracta d’un sortint al costat del Roc Verd que ens permet posar els peus a uns 350 metres per sobre del Freser sense més protecció que un “stop” pintat al terra… Aquí podem veure el camí de tornada serpentejant en descens cap el Freser.

Una vegada que hem gaudit de la vista seguim camí avall fins al refugi de Coma de Vaca on podem aprofitar per descansar una mica.

L’Angel Guimerà s’inspirà en els paratges de Coma de Vaca per escriure la seva coneguda “Terra Baixa” on apareixia un pastor anomenat Manelic. Per això el refugi també es conegut amb aquest nom. L’antic refugi fou inaugurat el 1959. Es tractava de una petita cabana que feia les vegades de refugi lliure i per facilitar l’estada durant l’estudi de la construcció del embassament. La cabana fou cedida a la FEEC. El nou refugi fou construït els estius de 1998 i 1999.

Per fer el camí de tornada, travessem el Freser per una passera metàl·lica que hi ha a prop del refugi. Caldrà que encara pugem una mica, però en arribar a l’alçada de 2050 metres ja tot el camí serà de baixada.

La baixada és llarga i les parts més fortes es fan per un camí que fa ziga-zagues per Les Marrades, mentre s’endinsa entre pins. Es fa una mica pesat, tot i ser baixada, però no podem cedir i hem de contemplar el meravellós paisatge amb el que ens obsequia la Vall de les Gorgues del Freser, i mirar, sorpresos i incrèduls, les abruptes crestes i agulles de roca per on, fa tan sols una horeta i poc, caminàvem i on, des del punt estant, sembla impossible que hi pugui existir cap camí.

Mentre baixem hem guanyat alçada sobre el Freser però podem sentir la potència dels salts d’aigua i així, en una mica més d’una hora ja tornem a estar a la seva mateixa alçada i el creuem per un desafiant pont de fusta, una mica desmantellat, però que ens permet canviar de vessant de la vall, per ja quedar-nos-hi fins al final del camí. Aquí el riu porta poca aigua ja que una part és desviada una mica més amunt cap a la canal que hem travessat unes hores abans. El camí és ara paral·lel al Freser i en alguns punts passa molt a prop del riu on trobem bones gorgues… Més endavant, trobem un rètol que ens indica, entre d’altres, el camí a Ribes de Freser, Pardines… També trobem indicat a la roca del costat que el camí que es desvia cap a l’esquerra ens porta a Fustanyà. El nostre camí segueix sense desviar-se en direcció al Pont de Daió.

Seguim el camí i en poca estona retrobem el corriol pel que hem pujat cap el Camí dels Enginyers, a partir d’aquí es tracta de desfer el camí fet durant la primera part de la ruta. La baixada la fem seguint el curs del Freser encara que a força alçada respecte a ell. Només a la zona de la Pradella ja anirem al seu mateix nivell i és a partir d’aquest punt on podrem agrair la frescor de les seves gorgues.

Josep Fortià

Fitxa tècnica:

Pont de Daió (1211m) – Salt del Grill (1286m) 0:20h – Senyal Helicòpter (1390m) 0:41h – Tanca (1507m) 0:58h – Canal (1646m) 1:21h – Cabana pastor Pedrises (2029m) 2:17h –Senyal Camí dels Enginyers (2090m) 2:33h – (esmorzar 25’) – Ganxos (2097m) 3:48h –- Cable (2053m) 4:46h – Mirador (2137m) 5:28h – (dinar 25’) – Refugi de Coma de Vaca (2008m) 6:14 – Pont de Daió 8:59h..

Total recorregut 18,2 km. – Ascensió acumulada 1250m. – Durada total 8:59h.

Llicència federativa 2016

Agenda

novembre 2017
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
 12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
27282930EC

Properes Activitats

  • No events.