Excursió al Puig Neulós (6 de maig de 2012)

PUIG NEULÓS.

06 maig 2012- Guia: Josep Figuls

Avui teníem la intenció d’anar a La Menera, però les amenaces de pluja ens han fet decidir de quedar-nos més aprop de la costa, on sembla que el temps està una mica més calmat. Decidim anar a fer una ruta per l’Albera. La Serra de l’Albera és a l’extrem oriental dels Pirineus i és un paratge natural protegit. El punt més elevat abans de fondre’s en el mar es el Puig Neulós. Es aquí on anirem.

Ens endinsem al Rosselló fins la vila de Sureda, nom que com podeu imaginar li prové del fet que està envoltada de boscos d’alzines sureres i ens dirigim cap la Vall Heureuse (Vall Feliç) que és una més de les urbanitzacions, plenes de cases de segona residencia, que conformen tots aquest petits poblets de la zona. No ens és possible arribar a La Farga, que és el lloc on és normal deixar els cotxes, ja que les fortes riuades provocades per les pluges de la primavera 2010 es varen emportar una part del pont juntament amb fonaments de cases i jardins i algun habitatge. Ara fa una mica que ha començat a ploure. Comencem a caminar i en poc arribem a la presa que hem de creuar per agafar el camí que tot seguint la riera de la Font d’Orri ens portarà fins dalt la carena.

La pluja continua amb poca intensitat però amb persistència per la qual cosa ens hem de equipar amb paravents, capelines i, en Met, amb un paraigua. A poc a poc i sota aquesta pluja anem pujant, primer per boscos de suros, roures i alzines, però molt aviat arribem a les fagedes. La riera baixa crescuda per les pluges dels últims dies i això ens fa una mica més complicat cada vegada que l’hem de travessar, que no en són poques! La fageda cada cop es fa mes neta i després de passar per on encara queden les restes del sistema aeri que es feia servir per baixar els troncs a la vila arribem a la Font de l’Orri. Aquesta font està molt ben conservada i el doll d’aigua és abundat. Es pot dir que en surt tot l’any. Ens parem a veure una mica, a omplir alguna cantimplora i seguim pujant una mica més ja que a pocs metres comencen els prats alpins de la carena que ens porten al coll del Faig. Aquí, amb un faig monumental que en justifica el nom, hi trobem el GR10 que seguim a la dreta, enmig d’una fageda magnífica amb exemplars grandiosos.

Passem el Coll Pregon, continuem per la carena i poc després arribem al refugi lliure de la Tanyareda. Iniciem l’última pitrada fins el cim que ja fa estona que veiem. El nom de Neulós és una adaptació de la pronúncia rossellonesa “Puig Neulus” que vol dir emboirat. Al cim del Neulós sol establir-se un núvol que només és escombrat quan la tramuntana bufa amb la seva força habitual. Així que intermitentment, la boira i el vent escombren l’espina dorsal dels cims des d’on en un dia clar es dominen unes magnífiques vistes. Dalt del cim un edifici i una torre de telecomunicacions protegits amb filferro espinós, no fan d’aquest indret un lloc gaire agraciat, però la vista es magnífica. Ben a prop, el massís del Canigó i molts metres per sota nostra la plana del Rosselló, amb Perpinyà i molts poblets escampats per tot arreu. La nostra vista arriba fins la línia del mar. Al sud, la plana Empordanesa, el golf de Roses, cap de Creus… i a llevant tanca la vista una llarga carena que arriba al Puig dels Quatre Termes. A l’oest la Garrotxa, Bessagoda…

Al pic hi ha un monument piramidal, fet de pedres de la zona, dit la torre d’en Manel. L’original fou construït per Manel Costa a finals del XIX però fou enderrocat arran de la instal·lació de telecomunicacions i més tard ha estat restituït. Fou un simple pastor que va recorre boscos i els prats de la falda septentrional del Puig Neulós exercint la seva professió. Aquest intens contacte amb la natura, l’inspirà un profund amor pel territori, les muntanyes, els boscos, els arbres i les fonts. Va condicionar les fonts del territori i als seus voltants plantà arbres que esdevindrien boscos, els plançons dels quals anava a buscar a Perpinyà. En Manel no va anar mai a escola. Tot el que sabia ho va aprendre pels pedrissos escarpats o pels boscos del puig Neulós i del coll Forcat, on anava a engegar el ramat. Així va passar els anys. Per les sinuoses senderes de la fageda i els pedregams de les carenes, buscant les magres pedreres naturals a les altures on arribava a trenc d’alba, quan el sol envermellit per les boires matinals eixia pel Mediterrani, fins que la llum violàcia del crepuscle que pujava de la vall l’obligués a emprendre el camí del mas. Durant aquelles penoses peregrinacions i llargues estades pels prats on deixava vigilar les ovelles als seus gossos d’atura, en Manel observava, escoltava, descobria i meditava i el seu amor per la natura s’anava enfortint. Tres llocs de la serralada li tenien el cor robat. Tot primer el puig Neulós, senyor i punt culminant de l’Albera, desprès el coll d’Ullat, on una font gelada cantava a la sorda entre salzes i saücs i un lloc del còrrec del coll Forcat, on una altre deu es perdia enmig de les romegueres.

Primer va dedicar els seus lleures arreglant la font del còrrec del coll Forcat. La va captar, va esculpir una gran llosa de granit i unes altres per servir de taula i seients. Això fet, li entraren ganes de gravar el seu nom junt amb d’altres escrits, però com no sabia llegir ni escriure va haver de sol·licitar al mestre de l’escola per traçar les lletres en un paper que serví de model. El mestre, bo i parlant el català, no l’escrivia i la seva ignorància de l’ortografia catalana ens ha valgut aquells escrits amb fonètica francesa. Des de llavors és nomenada com Font d’en Manel. Desprès es dedicà a la del coll Ullat, repetint el que havia realitzat en la precedent: pica, taula, seients, escrits… Sabem que va pagar vuit homes per tal de transportar la gran pedra de la taula. A Aquella magnífica deu li va donar el nom de Reina de les Fonts. Mentrestant no havia abandonat la idea d’edificar al cim del puig Neulós una gran torre d’esquist que va alçar fins als cinc metres i que fou anomenada la Torre d’en Manel. La construcció que s’aixeca avui al cim del Neulós, no té res a veure amb la primera torre, que era piramidal i amb una escala exterior que permetia pujar sobre una plataforma rodona coronant l’edifici.

Amant de la natura i escultor, en Manel era també poeta, però d’ell sols ens ha arribat un sol poema, L’aulendra de Sant Martí, que algú li va copiar. Es tracta del diàleg entre el pastor i una oreneta que empren el viatge vers països més calents. Sovint, en la seva exaltació, s’acomiadava amb una frase premonitòria: “Quan en Manel morirà, la muntanya plorarà!”. Efectivament, quant la mort el va venir a buscar als noranta anys, una violenta tempesta de neu es va abatre sobre l’Albera, mentre un vent desencadenat corria pels pedrissos de la serra. La muntanya plorava. Plorava a la vegada el seu pastor i el seu amant i cridava el seu desconsol entre els arbres despullats, testimonis muts d’una vida i d’un destí excepcional.

Després de les fotos sota el monument comencem a baixar i buscar un recés per menjar una mica. Passarem pel coll de la Vaca Vella, amb unes vistes espectaculars del Rosselló i de la tristament famosa platja d’Argelers i més endavant ens trobem amb el dolmen de la Balma el Moro, que segons els estudis semblen indicar, es va edificar a la segona part del període megalític al voltant del III mil·lenni abans de Crist. Continuem la ruta i engrescats en las discussions profundes (hem acordat no parlar de política, ni futbol) sobre l’únic tema que queda: “la influencia de la biomassa en el desenvolupament del cant de la cigala de les Gavarres”, ens passem per alt el trencant de tornada i anem a parar a La Roca de les Alberes i d’aquí hem de tornar fins a la Vall Heureuse on tenim el cotxe. En total 9 hores, però amb la satisfacció de haver fet una ruta molt bonica i amb agraïments als guies. Per cert: a Sureda es fabriquen fuets de manera artesanal, amb fusta de lledoner. Hom anomena aquests fuets “perpinyans”. No és per res. Podem dir que a La Manere, NO HI HA MANERA. Però hi anirem. Segur!

Vallée Heureuse (173m) – Carga troncs 3:05h.(680m) – Font de l’Orri 3:45h(920m) – Coll del Faig 4:07h (1007m) – Puig Neulós 5:05h (1257m) – Coll de la Vaca Vella 6:20h (880m)– Balma del Moro 7:04h (584m)- La Roca de l’Albera 8:13 (111m) – Vallée Heureuse 8:54h.- Efectives caminant 8:15h..

Track a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?&id=2830001

Tarja Federativa 2023