Excursió al Balandrau (24 de juliol de 2016)

Les Borregues – Balandrau- 24 juliol 2016

Avui es fa una mica complicat fer un petit escrit sobre una sortida per llocs on ja hi he escrit. No puc posar masses coses sense repetir-me. De totes maneres i com diu aquell “farem el que podrem”.

La sortida d’avui estava prevista cap el Bastiments i Pic de l’Infern, però en arribar i veure com esta de personal, hem decidit canviar i anar cap el Balandrau, que segur que trobem molt poca gent. El Balandrau es un del cims més característics de la valls del Freser i del riu Ter, també anomenat Malandrau. Aquest pic és el més meridional i d’importància per la seva alçada, d’una llarga serralada que es despenja de la carena principal pirinenca a l’alçada del cim del Bastiments, passa pel Gra de Fajol, les Borregues i el Fontlletera i mort, després de passar pel Balandrau, al cim del Cerveris. He llegit que el nom ibèric ‘bala’ o ‘pala’ roman en la nostra toponímia, en diverses alteracions, amb el significat de “pedra”, “roca” i “penya”.

Avui també ens acompanya la Gemma amb la seva gosseta “Mel”. Algú ja fa l’acudit dient que sort que el seu amo no es diu: Mató. Podrien semblar uns postres. També ens acompanya l’Angel Madrià, director editorial de la Revista “Gavarres”. ( Avui he d’intentar escriure millor que mai).

Comencem a caminar a l’aparcament del refugi de Ulldeter i amb un dia molt seré. Passem pel refugi i després per sobre l’Estany dels Infants, que queda amagat amb els últims pins que ja trobarem fins a la tornada. En els meus temps vaig poder-hi fer diverses acampades. Llavors era permès. Anem seguint fins el Coll de la Marrana. Un cop aquí seguim en direcció SO i mirant de no perdre altura i travessant la tartera que baixa del Gra de Fajol, ens arribem fins el Coll de l’Orri (orri = lloc on es munyen les ovelles).

Aquí la Mel fa una baixada impressionant fins la Font de les Serps, on hi ha un petit remat de isards, que quan la senten ja marxen enfilant-se cap el Gra de Fajol. Amb un crit de la seva mestressa ja torna a venir amb nosaltres. Ara anem seguint un camí molt fresat que passant pels Cims de la Coma de l’Orri ens porta al Puig de Les Borregues. En aquest cim, clavat enmig de un piló de pedres, hi ha la reproducció en gros d’un piolet. Els seus 2694 m. d’altura conformen un mirador excepcional, tant de la coma del Freser com; principalment, de la coma d’Orri i els Grans de Fajol.

Aquest puig va lligat a una “polèmica” de nomenclatura: hi ha gent que l’anomena Pastuira, mentre que altres, seguint el mapa de l’Ed. Alpina, l’anomenem Puig de les Borregues, i el de l’est, Pastuira. Tingui el nom que tingui, el lloc paga la pena. En aquest lloc la carena es bifurca. Deixem la branca que es dirigeix decididament a llevant, cap al Cim de Pastuira, i ens dirigim cap al Sud seguint la carena, la Serra del Catllar, que ens porta al Puig de Fontlletera i al Puig de Balandrau.

Seguim carenant i sense dificultat arribem al cim del Puig de Fonlletera. Comencen a sortir alguns núvols que agraïm per protegir-nos del sol implacable del mes de juliol. A dalt el cim domes hi ha una creu feta de tub metàl·lic i una fita bastant alta. Un cop feta la foto de grup i per una tartera una mica dreta, baixem cap el Coll de Tres Pics on hi ha una petita caseta de comunicacions. Sense parar comencem a pujar en direcció a Tres Pics guanyant vista sobre el Torreneules i el Puigmal. El camí és molt evident en aquesta zona ja que només cal anar pujant. Una vegada sobrepassat Tres Pics arribem a un petit coll des d’on el Balandrau és ja totalment visible i distingible pel pedestal que hi ha al seu cim. Ara ens donem compte que la Mel no es amb nosaltres i per molt que la cridem no surt enlloc. La Gemma, com tots nosaltres, esta preocupada, ella una mica mes, i tots l’animem dient el clàssic en aquests casos : “els gossos sempre tornen”. Però a ella no li fa gaire efecte aquesta frase feta. Continuem la ruta, ja que hem de tornar a baixar pel mateix lloc i continuarem buscant. Com moltes vegades passa, la pujada sembla més del que és en realitat i en un moment ens plantem al cim del Balandrau.

Com a elements forans al cim tenim el bloc geodèsic i una maqueta de la zona sobre un petit pedestal. La vista des d’aquest cim és privilegiada ja que en trobar-se separat de la resta de cims propers podem gaudir d’una àmplia panoràmica… Com a elements llunyans distingim clarament el Montseny, la zona del Collsacabra, el Puigsacalm i ja a tocar el Taga. També podem localitzar el Pedraforca i albirar la serralada del Cadí. Cap a l’oest veiem el Torreneules, el Puigmal, Fontalba i les gorgues del Freser… El camí dels enginyers és perfectament visible i podem resseguir-lo en part amb la vista (no el confoneu amb el canal d’aigua cobert per taulons de fusta que alimenta la central de Daió i que transcorre en un nivell més baix). Al nord veiem Bastiments, cap al NE el Costabona i més enllà el Canigó.

Comencem a baixar fins el Coll dels Tres Pics i ara agafem el camí que sortint cap a la nostra esquerra N i tot passant pel Mantinell ens baixa fins a La Plana a la Coma dels Fresers prop el Refugi de Coma de Vaca. Un cop aquí anem seguint el Freser per la seva riba esquerra en un terreny molt planer i passem per l’Estret de Fresers. Passant tant a prop del riu, amb els seus petits salts i gorgs, qui no es donaria un bon i refrescant bany?.

Quan a l’altra riba trobem la Cabanya dels Eugassers i el Pluviòmetre, deixem la riba del riu i ens enfilem cap a la dreta amb una pujada bastant forta fins arribar al Coll de la Marrana. Aquesta pujada ens desgasta una mica mes , però com diuen es la “traca final”. Un cop al Coll de la Marrana , jo que ja he perdut l’esma i prefereixo no parar, poso la directa i baixo ràpidament fins el cotxe. L’hi he dit a la Gemma que al arribar a l’aparcament trobaria la gossa al cotxe. Ella m’atrapa a mig camí. Però el disgust es gros quan al arribar al cotxe, la Mel no hi es. Al final decideix quedar-se a dormir al refugi per si torna i nosaltres agafem el camí de tornada, amb la agradable sorpresa que quan érem prop de Besalú truca el telèfon i ens diu que ja ha recuperat la gossa, molt a prop de l’aparcament.

Tot acaba com un conte” Vet aquí un gat, vet aquí un gos i aquest conte… ja s’ha fos”.

josep fortià tor

Fitxa tècnica:

Sortida aparcament Xalet Ulldeter (2089m) 09:11h – Coll de l’Orri (2493) 1:15h – (esmorzar 25 min) – Puig de les Borregues (2690m) 2:40h – Puig de Fontlletera (2584m) 3:30h – Coll de Tres Pics – Puig del Balandrau (2584m) 4:35h – Coll de Tres Pics – (dinar 30 min ) – La Plana (2015m) 6:20h – Pluviometro – Coll de la Marrana (2519m) 7:45h – Aparcament 8.26h. – Recorregut 19,1km – Ascensió acumulada 1450m.

Llicència federativa 2016

Agenda

octubre 2017
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
 1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
3031EC

Properes Activitats

  • No events.