Cingles de Freixenet – Treu petit

 Cingles de Bistoltes, Cingles de Freixenet i Treu Petit.

25 de març 2012 – Guia: Josep Fíguls

Aparcament de Sadernes (304m) – Cingles de Bistoltes 1:40h (759m) – Font de la Teula 2:25h (838m) – El Serradell 2:51h (923m) – Coll de Faig 3:49h (1110m) – Cingles de Freixenet, Canal Fonda 4:09h (1105m) – Treu Petit 5:03h (972m) – El Serradal (836m) – El Queret 6:30h (536m) – Pista 6:50h (367m) – Sadernes 7:30h. Caminant 6:30h.

Avui ens tornarem endinsar en aquest terreny de mala petja que ens té el cor robat, que ens ajuda a descobrir i gaudir d’algunes de les meravelles del nostre país i aprendre una mica de la seva historia. El seu relleu de tipus calcari amb una marcada abruptesa, amb un predomini de les valls profundes, voltades de cingleres i parets de roca, i la seva geografia salvatge amb les formacions càrstiques son un gran al·licient. Tenim previst pujar als Cingles de Freixenet i al Treu petit.

Ens trobem a l’aparcament de Sadernes on després d’equipar-nos i sentir algú rondinant -ja que la comunicació no ha funcionat del tot correctament i alguns esperaven a Argelaguer- comencem la caminada sortint per un petit corriol a la part oposada a l’entrada. No està indicat, però es molt visible. Ens dirigim cap el Pla de Ferriols i durant un bon tros pel costat del camí apareix un tub de goma que en algun moment devia servir pel subministrament d’aigua a l’hostal. Ara és tallada en diversos llocs.

Travessem la carretera asfaltada que va a Guitarriu i seguim la marxa fins arribar al Torren dels Llorers. En algun lloc on s’aclareix la vegetació podem veure, al davant nostre a l’altra costat de la vall, les runes de Can Cufi. Seguim la direcció del torrent fins arribar al Clot de Bistoltes on el camí fa un gir de 180º i es dirigeix al SE per anar a buscar la cara posterior dels Cingles. En travessar el torrent tenim una pujada amb uns escalons de roca amb força alçada. El camí a partir d’ara va pujant fins arribar al caire de la cinglera on la vista es molt bona i allí esmorzem.

Tornem a iniciar la marxa i passant per la font de la Teula arribem molt aviat al Serradell. És una masia casa rural amb dos edificis restaurats i és totalment sostenible. Es pot llogar per caps de setmana. Des d’aquí tenim una esplèndida vista dels Cingles de Bistoltes en tota la seva magnitud. Uns 200m darrera nostre i seguint la pista es troba l’ermita de Sant Andreu de Guitarriu (920m). Construcció del segle XI, romànica amb absis semicircular d’una sola nau i campanar d’espadanya amb dues finestres. El topònim té arrel germànica.

Ens parem una mica per agrupar el personal i seguim fins la font que hi ha allà mateix amb abeurador pels animals i protegida per l’ombra d’un roure centenari. Cal agafar aigua, doncs ja no en trobarem més. Seguim el camí com si anéssim al Treu Petit però no agafem el trencant que ens hi portaria directament, sinó que seguim un camí ample fins que s’acaba, en arribar a una petita clariana dins el bosc. És un bosc de pins i seguim la ruta cap a l’esquerra seguint unes marques vermelles. Això ens porta fins al Coll de Faig. A la nostra dreta queda el cim de Freixenet.

Seguim fins la Canal Fonda o el caire dels Cingles de Freixenet i a mesura que anem pujant els últims metres va sortint imponent davant nostre el Bassegoda. No cal que us digui que durant tota aquesta part, a la que anem caminant pel caire, el paisatge es espectacular. Si mirem cap avall, al fons hi tenim la Vall de Riu, enclavada entre les muntanyes del puig de Bassegoda, el Treu i Martanya, que ofereix la bellesa feréstega que la natura imprimeix a la Alta Garrotxa. Podem veure la masia de Ca n’Agustí que es una edificació forta i ferma típica de les grans pairalies de muntanya. Antigament fou pas obligat i cruïlla dels camins que connectaven l’Alta Garrotxa i l’Empordà, però també constituí un punt estratègic pel contraban, els trabucaires i les topades entre carlins i liberals. També veiem l’ermita de la Mare de Deu d’Agulles que rep aquest nom perquè era costum que les dones del país canviessin les agulles que portaven en els seus vestits per les que hi havia a la vestimenta de la Verge. El fet, segons era creença, proporcionava sort. Si aixequem una mica la vista admirem tots els cims de l’Alta garrotxa i finalment tot el Pirineu des de el Canigó fins el Puigmal amb la seva immensitat i coberts per la neu que ha caigut fa tres dies. És un mirador privilegiat.

Ara per arribar al Treu Petit no hi ha camí fet ni marcat i seguirem les fites que durant dos jornades varen anar a posar en Fíguls, en Met i el Barber. Per això primer baixem uns 400m, per salvar una mica de paret i després els tornem a pujar fins a trobar el caire que ja no deixarem fins arribar al Treu Petit. Es aquí on podem veure un dels efectes de l’aigua de pluja a les roques calcàries. L’aigua en combinació amb el diòxid de carboni (de l’aire o del sòl) fa la pluja més àcida i produeix la dissolució química del carbonat calci de la roca formant a la superfície estries o solcs anomenats en conjunt “rascler”.

Un cop arribats al Treu Petit i envoltats de tela metàl·lica, suposem que per protecció, fem la aturada per dinar i agafar delit per la baixada. Baixem per la cara nord cap el Serradal. Si fins ara hem pujat per boscs d’alzines i roures, ara sortim enmig de fageda, i seguidament es converteix en una immensa castanyeda. Ull !! a la tardor és prohibit recollir les castanyes. Deixem el camí agafant un trencant que ens portaria a Sant Feliu de Riu, però abans trenquem a l’esquerra cap el Queret i d’aquí a la pista. Anem a sortir a l’últim aparcament vell, que ara esta tancat amb una cadena. Baixem la pista fins l’aparcament. No trobem cap cotxe i es que ara és prohibit. Informeu-se’n si hi voleu anar..

Finalment arribem a Sadernes, que com sabeu, és un petit veïnat format per la casa de Can Galceran -actual hostal de Sadernes-, el Vilarot, les dependencies d’un càmping, l’església romànica de Santa Cecilia del segle XIII i la rectoria. La seva situació plàcida i arrecerada va fer que durant la tercera guerra carlina, per cap d’Any de 1872, s’hi hostatgessin i amaguessin Alfons de Borbó i Maria de les Neus de Braganza. És el punt d’accés als cingles i barrancs de l’Alta Garrotxa. Abans d’agafar el camí de tornada a casa, entrem a fer un toc a l’hostal i de passada els guies i la Cristina ja programen la propera sortida.

Salut

;

Llicència federativa 2016

Agenda

agost 2018
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
 12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
2728293031EC

Properes Activitats

  • No events.