Campament Social 2012

CAMPAMENT SOCIAL

Auzat (Arieja, Occitània)

Nova edició del Campament Social de la Colla, aquest any a l’Arieja, als Pirineus que hi ha a l’altra banda de la Cerdanya, Andorra, l’Alt Urgell i el Pallars. Auzat és una població de muntanya que fins fa uns anys tenia una potent industria de transformació de l’alumini. El municipi és veí de Vicdessos i també la darrera població abans de fer l’ascensió a la Pica d’Estats per la banda de l’estat francés.

Ens vam instal·lar al camping municipal, perfectament equipat, fins hi tot amb una estupenda piscina. Hi vam ser entre el 20 i el 24 d’agost amb una canícula de les que fan història i que només es podia suportar amb concorreguts banys als torrents de muntanya, els llacs o, evidentment, a la piscina.

Les activitats que es van dur a terme van ser com sempre prou variades ateses les diferents edats dels participants. Calia comptar que cada dia s’havia de fer una sortida adaptada als més petits i que per descomptat havia de tenir uns bons llocs per banyar-se. Així, el primer dia es va optar per fer una visita tots plegats a la cascada d’Ars situada prop de la població d’Aulus les Bains. Va caldre fer una aproximació en cotxe pel port de Lers, una carretera de muntanya extraordinària que ciclistes consumats com l’Antoni Mas no dubten en qualificar dels millors del Pirineu.

La cascada és de les més altes de la zona amb 246 metres d’alçada i tot i que es notava un cabal disminuït la seva espectacularitat era realment notable. Un bon massatge per qui gosava posar-s’hi a sota.

El dimecres uns quans vam decidir pujar la Pica d’Estats (3.143 m.) per Pinet. Una ascenció que normalment es fa en dos dies tot fent nit a al refugi però que vam optar per fer-la en el dia i salvar els 2.000 metres de desnivell d’una tirada. La cosa va sortir bé i en poc més d’11 hores tornàvem novament al campament, després d’haver pujat també el cim del Montcalm (3.077 m.). La mainada i la resta d’adults va fer una nova descoberta de territori aquesta vegada cap a les cascades de l’Artiga, precisament properes al camí que puja cap a la Pica.

El dijous es va decidir fer un altre cim, el dels Tres Senyors (2.199 m.). Aquesta vegada però una bona part de la mainada també l’havien de fer. Els més grans de 6 anys, i els seus pares òbviament, se’ls plantejava el repte de fer 700 metres de desnivell fins assolir aquest magnífic cim de l’Arieja que resta estratègicament situat fora de la carena principal de la serralada pirinenca i que per tant és un mirador extraordinari dels cims que conformen l’eix principal de la serralada. Sortíem del port de Lers (1.517 m.) en un dia més de calor extraordinària. L’ascensió, seguint lloms i carenes fou molt gratificant, sense grans dificultats però molt aèria i de grans panoràmiques. I amb alguna ratxa de vent que refrescava momentàniament l’ambient. De baixada un bany, per part d’alguns, a l’estany d’Arbu amb l’aigua a 22º !! inimaginable en un llac d’alta muntanya (s’ha de dir però que és poc profund).

Els més petits van anar fins l’estany de Soulcem, proper al campament, fent una caminada distesa i sempre amb aigua a prop per remullar-se al primer símptoma de calor que en aquest dies solia ser molt prematur.

Finalment el divendres vam decidir deixar endreçades les botes i les xancletes i vam anar a fer una visita turística a les mines de talc de Luzenac, situades a la població del mateix nom a 1.800 metres d’alçada i en les que en els cinc mesos a l’any que s’hi treballa se n’extreu un 10% del talc que es consumeix al món. Una visita de turisme industrial, molt recomanable i espectacular, perfectament explicada (en francés), i amb possibilitat de fotografiar-se al costat de màquines que poden transportar més de 100 tonelades al seu damunt.

El dissabte, dia de desmuntar, es va aixecar amb boires a les muntanyes i amb el temps canviat. Nos ens va ploure per desmuntar, però el temps havia refrescat finalment, i tot feia pensar que el campament s’acabava i l’estiu i les vacances també.

Quim Carreras, setembre 2012

REQUADRE

El cim dels Tres Senyors va inspirar un joc de nit sobre baralles i pactes i també un romanç que potser, perquè no, algun dia fins hi tot potser veurem registrat.

ELS TRES SENYORS

(Romanç del Social 2012)

1ª Estrofa

Hi havia tres senyors

que sempre es barallaven

per ser el més poderós

de tota la contrada.

Veja’m, dels tres senyors,

quin és més poderós…

Diu el senyor de Lers:

jo tinc quaranta ovelles

i amb un ramat tan gros

sóc el més poderós!

COR: Que poderós!

Que poderós!

Auzat té un llac molt gran

que n’és ben ple de peixos

per omplir el meu rebost,

sóc el més poderós!

COR: Que poderós!

Que poderós!

Jo tinc quatre soldats

que tenen espantada

la gent de Vicdessós,

sóc el més poderós!

COR: Que poderós!

Que poderós!

2ª Estrofa

Un dia els tres senyors

varen fer una trobada

per tal de negociar

la pau d’una vegada

dalt d’un cim alteròs

varen parlar els senyors:

Jo voldria pescar

al llac on hi ha tants peixos

i comptar amb un soldat,

valent, per guardar el prat.

COR: Per guardar el prat!

Per guardar el prat!

Jo vull alguns recuits

i un matalàs de llana

i també un soldat

per vigilar el meu llac.

COR: Vigilar el llac!

Vigilar el llac!

Si em doneu algun peix

i formatge d’ovella

jo us deixaré el soldat

per guardar el llac i el prat.

COR: El llac i el prat!

El llac i el prat!

Final

I de llavors ençà

s’ha respectat el tracte

i així tota la gent

d’arreu de la comarca

diuen del cim airós

el cim dels Tres Senyors!

Autors:

Glòria Matas i Antoni Mas

 

Llicència federativa 2016

Agenda

novembre 2017
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
 12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
27282930EC

Properes Activitats

  • No events.